Gai Muci Escevola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gai Muci Escevola per Louis Pierre Deseine, 1791, Museu del Louvre

Gai Muci Escevola (Caius Mucius Scaevola) fou un heroi llegendari romà.

Quan el rei etrusc Lars Porsena bloquejava Roma (509 aC), el jove Gai Muci, un patrici, va sortir de la ciutat amb permís del senat romà teòricament per demanar ajut als déus i fer algun fet noble; es va acostar a la tenda de Porsena per matar-lo, però el secretari del rei (scriba) estava al seu costat vestit amb robes similars a les del rei, i el va confondre i va matar el secretari en lloc del sobirà.

Agafat per la guàrdia fou portat davant el rei al que va donar el seu nom i la seva voluntat de matar Porsena. El rei el va condemnar a morir cremat viu; Muci va posar la mà al foc ja preparat i va deixar cremar la seva mà esquerra. Davant d'aquesta mostra de valor, el rei va ordenar alliberar-lo; Muci va dir al rei que hi havia tres-cents joves més disposats a fer el mateix i Porsena va optar llavors per aixecar el bloqueig.

Va rebre llavors el malnom d'Escevola (que voldria dir el de la mà esquerra o el que va perdre la mà esquerra) i va rebre com a recompensa unes terres al darrere del Tíber (terres conegudes com a Mucia Prata). Encara que a la història, narrada per Tit Livi i Dionís d'Halicarnàs se l'esmenta com a patrici, la família dels Mucii era plebea. Marc Terenci Varró diu que Escevola era un diminutiu d'amulet.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gai Muci Escevola