Garcia I de Pamplona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Garcia Iñíguez de Pamplona)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Garcia I de Pamplona (ca. 810 - 870), també conegut com Garcia Ènnec, rei de Pamplona (851-870).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill d'Ènnec I de Pamplona i la seva muller Ònnega Velázquez, i per això també conegut com Garcia Ènnec.[1][2] Durant els últims deu anys de regnat del seu pare, afectat per una paràlisi, fou nomenat regent. Tenia la direcció de les campanyes militars contra els musulmans. Així el maig de l'any 843 va ajudar Mussa ibn Mussa en la seva insurrecció contra l'emir de Còrdova, que va comportar un atac per part d'Abd al-Rahman II contra Pamplona que va derrotar a Garcia I i a Mussa.

Vida política[modifica | modifica el codi]

El 861 va ser apressat per una expedició normanda. Alliberat després de pagar un rescat,[3] Navarra va abandonar les seves antigues aliances amb els Banu Qassi i es va apropar al Regne d'Astúries. Garcia I es va aliar amb el rei Ordoni I d'Astúries i junts van obtenir una gran victòria el 859 contra els musulmans a la batalla de Monte Laturce,[4] que comportà la pèrdua de poder dels Banu Qassi.[5] Aquesta batalla, junt amb la batalla d'Albelda de 851, aportaren les dades per la fictícia batalla de Clavijo.[6]

Durant el seu regnat es van donar els primers passos per afavorir el pas dels peregrins que acudien vers Compostel·la, edificant així les primeres pedres del Camí de Santiago.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà en primeres núpcies amb Urraca Jiménez, comtessa d'Aragó. D'aquest matrimoni tingueren:

En segones núpcies es casà el 858 amb Leogundis d'Astúries, filla d'Ordoni I d'Astúries. D'aquest matrimoni no tingué fills.

El seu fill Fortuny Garcés va ser fet presoner pels musulmans el 860 i va estar retingut a Còrdova més de 20 anys.


Precedit per:
Ènnec I
Rei de Pamplona
851870
amb Ximeno I (851-860)
Succeït per:
Garcia II

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cañada Juste,, p. 93.
  2. Alberto Cañada Juste escriu literalment: [Any 851/852:] "Muerte de Iñigo Arista, rey de Pamplona. Le sucede su hijo García Iñiguez", traduït: "Mort d'Ènnec Aritza, rei de Pamplona. El succeeix el seu fill Garcia Ènnec".
  3. Miranda García, Fermín; Guerrero Navarrete, Yolanda. Medieval: territorios, sociedades y culturas (en castellà). Silex Ediciones, 2008, p.77. ISBN 8477371792. 
  4. Pérez de Urbel, Justo «Lo viejo y lo nuevo sobre el origen del Reino de Pamplona» (en castellà). Al-Andalus : revista de las Escuelas de Estudios Árabes de Madrid y Granada [Espanya], vol. 19, núm. 1, 1954, pàg. 1-42 (especialment 20-6). ISSN: 0304-4335.
  5. Cañada Juste,, p. 27.
  6. Sánchez-Albornoz, Claudio «La auténtica batalla de Clavijo» (en castellà). Cuadernos de Historia de España [Buenos Aires], 9, 1948, pàg. 94–139. ISSN: 0325-1195.
    reimprès a Sánchez-Albornoz, Claudio «La auténtica batalla de Clavijo» (en castellà). Orígenes de la nación española [Oviedo], III, 1975, pàg. 281–311.
    citat per Fletcher, Richard A. Saint James's Catapult: The Life and Times of Diego Gelmírez of Santiago de Compostela (en castellà). Oxford: Oxford University Press, 1984, p. 67. ISBN 0-9710609-0-8. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garcia I de Pamplona Modifica l'enllaç a Wikidata