Garcia Ènnec
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 810 (Gregorià)  Pamplona (Navarra) | ||
| Mort | 882 (Gregorià) (71/72 anys) Irunberri (Navarra) | ||
| Sepultura | Monestir de Leire | ||
| Rei de Pamplona | |||
| 852 (Gregorià) – 882 (Gregorià) ← Ènnec Aritza – Fortuny Garcés → | |||
| Rei de Sobrarb | |||
| 851 – 870 ← Ènnec Aritza – Fortuny Garcés → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | governant | ||
| Família | |||
| Família | Dinastia Ènnega | ||
| Cònjuge | Urraca de Pamplona Leodegundia Ordoñez | ||
| Fills | Sanç Garcés de Pamplona (  ) Fortuny Garcés ( ) Urraca de PamplonaÒnnega Garcés ( ) Urraca de PamplonaXimena d'Astúries | ||
| Pares | Ènnec Aritza i Onneca Velázquez de Pamplona | ||
| Germans | Nunilona Ènnec Assona Ènnec Galindo Íñiguez | ||
.jpg)
Garcia Ènnec[1] o Garcia I de Pamplona (ca. 810 - ca. 880) va ser rei de Pamplona (851-ca. 880).
Orígens familiars
[modifica]Fill d'Ènnec I de Pamplona i la seva muller Ònnega Velázquez, i per això també conegut com a Garcia Ènnec.[2][3] Durant els últims deu anys de regnat del seu pare, afectat per una paràlisi, fou nomenat regent. Tenia la direcció de les campanyes militars contra els musulmans. Així el maig de l'any 843 va ajudar Mussa ibn Mussa en la seva insurrecció contra l'emir de Còrdova, que va comportar un atac per part d'Abd al-Rahman II contra Pamplona que va derrotar a Garcia I i a Mussa.
Vida política
[modifica]Va actuar com a regent del regne des de 841 a causa de la malaltia del seu pare que havia quedat paralític. Així doncs, es va ocupar del govern i del comandament de les campanyes militars.[4] Durant aquesta dècada es va mantenir l'aliança amb els Banu Qassi, però l'aliança no va resultar sempre beneficiosa per a Pamplona, de fet les tropes conjuntes de Garcia i les de Mussa II van ser derrotades per l'emir Abd-ar-Rahman II, cosa que va suposar l'avenç musulmà vers el nord i el saqueig de la ciutat de Pamplona.[5] Des d'ençà aleshores els Banu Qassi i altres personatges com Galí Ènnec es van sotmetre a la voluntat de Còrdova, tanmateix una submissió fingida per intentar consolidar el seu domini sota la protecció de l'emir cordovès.[6]
A la mort d'Ènnec Aritza el 851, el regne va obrir els seus horitzons, en opinió de J.M. Lacarra, va deixar enrere els seus llaços amb els muladís Banu Qassi i van establir relacions amb els francs i els asturians. Hi ha notícies d'una ambaixada navarresa a la cort de Carles el Calb oferint-li regals, que segons els autors carolingis, va ser acollida favorablement a l'assemblea de Verberie (850) i, a més, es van fer enllaços matrimonials amb Astúries: la filla d'Ordoni I, Leodegundis, es va casar amb un príncep de Pamplona. Així doncs, els pamplonesos van deixar de la seva política de caràcter autònoma sense contactes amb els altres regnes cristians, però a la mort dels reis Ènnec Aritza, Ramir I d'Astúries i el mateix Abd-ar-Rahman II, va fer canviar tot el panorama polític del segle tant dels regnes cristians, com la dels mateixos Banu Qassi, que van passar a ser cada vegada més lleials a l'emir de Còrdova.[7] La nova aliança va obtenir una gran victòria el 859 contra els musulmans a la batalla de Monte Laturce,[8] que comportà la pèrdua de poder dels Banu Qassi.[9] Aquesta batalla, junt amb la batalla d'Albelda de 851, aportaren les dades per la fictícia batalla de Clavijo.[10]
El 861 va ser apressat per una expedició normanda. Alliberat després de pagar un rescat.[11]
Durant el seu regnat es van donar els primers passos per afavorir el pas dels peregrins que acudien vers Compostel·la, edificant així les primeres pedres del Camí de Santiago.
Núpcies i descendents
[modifica]Es casà en primeres núpcies amb Urraca Ximenes, comtessa d'Aragó. D'aquest matrimoni tingueren:
- Fortuny Garcés (ca. 830-925), rei de Pamplona
- Sanç Garcés de Pamplona, avi de Toda de Navarra
- Ximena de Pamplona, casada vers el 869 amb Alfons III d'Astúries
- Ònnega de Pamplona, casada amb Asnar II Galí d'Aragó
- Falasqueta Garcés, esposa de Mutàrrif ibn Mussa ibn Mussa, fill de Mussa II de Saragossa
En segones núpcies es casà el 858 amb Leogundis d'Astúries, filla d'Ordoni I d'Astúries. D'aquest matrimoni no tingué fills.
El seu fill Fortuny Garcés va ser fet presoner pels musulmans el 860 i va estar retingut a Còrdova més de 20 anys.
| Precedit per: Ènnec I |
Rei de Pamplona 851-870 amb Ximeno I (851-860) |
Succeït per: Garcia II |
Referències
[modifica]- ↑ Cronica general de Pere III el Cerimonios. Transcripció, prefaci i notes d'Amadeu-J. Soberanas Lleó. Barcelona: Editorial Alpha, 1961, p. 41.[Enllaç no actiu]
- ↑ Cañada Juste, 1980, p. 93.
- ↑ Alberto Cañada Juste escriu literalment: [Any 851/852:] "Muerte de Iñigo Arista, rey de Pamplona. Le sucede su hijo García Iñiguez", traduït: "Mort d'Ènnec Aritza, rei de Pamplona. El succeeix el seu fill Garcia Ènnec".
- ↑ Martínez Díez, 1999, p. 23.
- ↑ Loyn, 1998, p. 319-320.
- ↑ Suárez Fernández, 1975, p. 200.
- ↑ Lacarra y de Miguel, 1975, p. 28.
- ↑ Pérez de Urbel, Justo «Lo viejo y lo nuevo sobre el origen del Reino de Pamplona» (en castellà). Al-Andalus : revista de las Escuelas de Estudios Árabes de Madrid y Granada [Espanya], vol. 19, núm. 1, 1954, pàg. 1-42 (especialment 20-6). ISSN: 0304-4335.
- ↑ Cañada Juste, 1980, p. 27.
- ↑ Sánchez-Albornoz, Claudio «La auténtica batalla de Clavijo» (en castellà). Cuadernos de Historia de España [Buenos Aires], 9, 1948, pàg. 94–139. ISSN: 0325-1195.
reimprès a Sánchez-Albornoz, Claudio «La auténtica batalla de Clavijo» (en castellà). Orígenes de la nación española [Oviedo], III, 1975, pàg. 281–311.
citat per Fletcher, Richard A. Saint James's Catapult: The Life and Times of Diego Gelmírez of Santiago de Compostela (en castellà). Oxford: Oxford University Press, 1984, p. 67. ISBN 0-9710609-0-8. - ↑
Bibliografia
[modifica]- Cañada Juste, Alberto «Los Banu Qasi (714–924)» (en castellà). Príncipe de Viana [Pamplona], 41, 1980. ISSN: 0032-8472.
- Lacarra y de Miguel, José María. Historia del reino de Navarra en la Edad Media (en castellà). Pamplona: Caja de Ahorros de Navarra, 1975.
- Loyn, H.R. Diccionari Akal de Historia Medieval (en castellà). Madrid: Ediciones Akal, 1998, p. 319-320. ISBN 84-460-0841-6.
- Martínez Díez, Gonzalo. Sancho III el Mayor Rey de Pamplona, Rex Ibericus (en castellà). Madrid: Marcial Pons Historia, 2007. ISBN 978-84-96467-47-7.
- Suárez Fernández, Luis. Historia de España antigua y media (en castellà). Tom II. Madrid: Ediciones Rialp, 1976. ISBN 84-321-1884-2 [Consulta: 8 juliol 2020].
