Garrocha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Garrocha (tauromàquia))

La garrocha és una vara llarga que usen els picadors per aturar i picar als toros.

Característiques[modifica]

La seva longitud (que no és la mateixa en totes les places de toros) no baixa de 4 vares, inclòs el casquet en què està la puya; seu gruix és d'unes dues polzades de diàmetre. La puya amb el casquet té una longitud de 16 cm aproximadament o sigui: 6 o 7 l'acer de tres talls (que és la puya) i 9 o 10 el canó o cilindre, dins el qual entra el pal rodó de la vara.

El salt de la garrocha[modifica]

El salt de la garrocha és una acció del toreig que consisteix en el fet que, proveït d'una garrocha, el torero s'apropa corrents cap al toro amb la finalitat d'«alegrar-lo» i fer-li provocar la violència necessària; en arribar a prop del toro, el torero, recolzant-se en el pal, s'eleva com si anés a travessar un rierol, anant a caure a la part del darrere de l'animal, unes vegades amb la garrocha agafada i altres vegades deixant-la anar. Si la garrotxa té puya, l'ha de clavar a terra per a més seguretat; si no la té, es procurarà posar per avall la part més prima.

Aquest salt s'ha d'executar amb toros acabats de sortir del corral, rampells en la seva escomesa; mai amb els mancats de facultats, perquè poden aturar-se i el torero pot caure sobre el toro, ni amb els revoltosos, perquè el seu zel pels objectes els fa regirar fàcilment i podrien agafar al torero.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garrocha