Garsa d'Aràbia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGarsa d'Aràbia
Pica asirensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN103727136 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCorvidae
GènerePica
EspèciePica asirensis Modifica el valor a Wikidata
(Bates, 1936)
Nomenclatura
ProtònimPica pica asirensis Modifica el valor a Wikidata

La garsa d'Aràbia[1] (Pica asirensis), és una espècie de garsa en perill d'extinció endèmica a l'Aràbia Saudita. Només es troba a les terres altes del sud-oest del país, a la regió d'Asir. Només hi viu al bosc de ginebres africans en uadis i valls amb molta vegetació. Antigament se la classificava com a subespècie de la garsa euroasiàtica (Pica pica), i encara ho és per moltes autoritats.[2] Aquesta espècie està molt amenaçada per la destrucció de l'hàbitat, ja que els seus boscos autòctons no es regeneren. El desenvolupament turístic i el canvi climàtic també representen una amenaça. Se sap que només n'hi ha 135 parelles (270 individus madurs) que sobreviuen a la natura, i aquest nombre està en declivi.[3]

Un estudi filogenètic molecular publicat el 2018 va trobar que la garsa d'Aràbia era un tàxon germà de la garsa de l'Himàlaia que es troba a l'altiplà tibetà.[4]

Referències[modifica]

  1. «Garsa d'Aràbia». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 25 febrer 2021].
  2. ; Kirwan, G.M.«Asir Magpie (Pica asirensis)» (en anglès). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, 2018. [Consulta: 25 febrer 2021].
  3. BirdLife International. «Pica asirensis». Llista Vermella de la UICN, 2017. [Consulta: 25 febrer 2021].
  4. Song, S.; Zhang, R.; Alström, P.; Irestedt, M.; Cai, T.; Qu, Y.; Ericson, P.G.P.; Fjeldså, J.; Lei, F. (en anglès) Complete taxon sampling of the avian genus Pica (magpies) reveals ancient relictual populations and synchronous Late-Pleistocene demographic expansion across the Northern Hemisphere, 49, núm.2, 2017, pàg. 1-14. DOI: 10.1111/jav.01612.