Gas de fusta
El gas d'aire és un gas combustible format per una barreja de nitrogen, monòxid de carboni i, una part mínima de diòxid de carboni i hidrogen, que s'obté per la combustió de carbó o de fusta en la presència d'una quantitat d'aire insuficient perquè sigui una combustió completa.[1][2][3] El gas d'aire s'utilitza en metal·lúrgia. Els cremadors on té lloc el procés anterior es coneixen amb el nom de gasògens, l'equip consta d'una cambra cilíndrica de 3-5 metres d'alçada fet de xapa amb un diàmetre de 2 metres i recoberta interiorment amb un material refractari. A la base hi ha col·locada una reixeta en forma de con on es recull el carbó de coc (de 2 metres d'alçada) i a través del qual es filtra l'aire.
Producció[modifica]
S'activa la combustió i s'observa que en la part pròxima a la reixeta pateix una combustió completa:
Ja que la reacció és exotèrmica, s'arriba a una temperatura de 1.200-1.250 °C, i el diòxid de carboni creat passa més enllà de la capa de coc i es produeix la reacció:
CO₂ + C → 2 CO ΔH = +38.200 cal (equilibri de Boudouard)
A una temperatura de 900 °C s'observa que l'equilibri està gairebé tot desplaçat cap a la dreta, per tant, s'obté pràcticament només monòxid de carboni, encara que pot quedar d'un 2 a un 3% de diòxid de carboni, la reacció final serà:
2 C + O₂ → 2 CO ΔH = -58.800 cal
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Elementos de la Siderurgia. Tecnibook / Alsina Ediciones, p. 74–. GGKEY:ZKJ87YH35KA.
- ↑ Librería Española. Diccionario de artes y manufacturas, de agricultura, de minas, etc.: A. en la Librería Española, 1856, p. 2–.
- ↑ Henry Wurtz; Carl H. Schultz; John Torrey. History and value of water gas processes, 1864, p. 2 -.
Bibliografia[modifica]
- Silvestroni, Paolo. Fondamenti di chimica. 4. Roma: Veschi Editore, 1974.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gas de fusta |