Gaspar Thous i Orts

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGaspar Thous i Orts
Biografia
Naixement (es) Gaspar Thous y Orts
17 juliol 1836
Benidorm
Mort 14 octubre 1891 (55 anys)
Negros (Filipines)
Activitat
Ocupació Periodista
Modifica les dades a Wikidata

Gaspar Thous i Orts (Benidorm, 17 de juliol de 1836 - Filipines, 14 d'octubre de 1891[1]) va ser un escriptor, periodista i advocat valencià,[2] Junt al seu germà Josep Joaquim Thous Orts i el seu nebot Maximilià Thous Orts, va fundar diverses revistes, entre elles El Palleter, El pensamiento de Madrid, i en va dirigir unes altres, entre les quals destaquen Boletín de Guerra, La Señera, El Roder o El Zuavo. Va escriure obres com Margarita del Carmen, El cuarto mandamiento, El palleter, Les enramades i En la via.[3]

Biografia[modifica]

Periodista, escriptor i advocat. Pertanyé a l’antic llinatge dels Thous. Cursà Dret a València i Madrid, i exercí d’advocat en la seua ciutat. Atret pel periodisme i l’agitada vida política del seu temps, tornà a Madrid, on fundà la revista literària “El Pensamiento de Madrid”, el periòdic El fuelle i col·laborà en diverses publicacions. Poc després entrà com a redactor de “La Voix de la Patrie" a Baiona. El 1872 s’incorporà a l’exèrcit carlista del nord. Va ser advocat consultor de la Diputació de Guerra d’Àlaba i director del “Boletín de Guerra”. En la caserna general del Maestrat, va ser director del “Òrgan Oficial de l’Exèrcit del Centre”, titulat “La Vanguardia”, i el càrrec de governador civil de la zona de Castelló ocupada pels carlistes. Al juliol de 1875 va desertar de l'Exèrcit carlista del Centre i es va presentar a l'exèrcit liberal, acollint-se al conveni de Cabrera.[4] En arribar la pau, tornà a València on dirigí “La Señera”, “El Roder”, “El Zuavo” entre d’altres publicación. Acabada la guerra, va continuar la seva tasca periodística a València. L'any 1877 va fundar amb el seu germà Josep La Unión Católica. No obstant, per difèrencies amb els propietaris legals, el 1880 van crear un altre periòdic, La Señera.[5] Quan l'any 1881 La Señera i La Unión Católica es van fondre en La Lealtad, els germans Thous se'n oposaren i van fundar El Almogávar,[6] que poc després va ser succeït per El Zuavo, periòdic ultramontà d'ideologia tradicionalista carlina, però partidari de la política catòlica possibilista i contrari al corrent integrista de Cándido Nocedal i el seu diari El Siglo Futuro.[7]Més endavant els dos germans van fundar el setmanari satíric El Palleter i per delictes d'injúries a Alfons XII Gaspar Thous va arribar a ser empresonat. En aquest temps també es va dedicar a conrear la poesia, el teatre, la novel·la i l'assaig. El 1888 ingressà en el cos jurídic d'Ultramar i el destinaren a Filipines, on va morir el 1891 a l'illa de Negros. Fou pare del també periodista Gaspar Thous Caspe i sogre del periodista i director de " El Palleter " José Ombuena Asensi .

Obra[modifica]

Narrativa[modifica]

  • El palleter (1882)
  • Margarita del Carmen
  • El cuarto mandamiento

Teatre[modifica]

  • Les enramades (estrenada el 1900)

Referències[modifica]

  1. Alegre, Publicado por Francisco Amillo. «HISTOBENIDORM, la Historia de Benidorm» (en castellà). [Consulta: 18 octubre 2017].
  2. Gran Enciclopèdia Catalana. Gaspar Thous i Orts [consultat el 26 de febrer de 2014]
  3. http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=390
  4. «Política menuda». El Siglo Futuro, 24-06-1882, pàg. 2.
  5. Navarro Cabanes, Josep. Apuntes bibliográficos de la prensa carlista, 1917, p. 120-121. 
  6. Navarro Cabanes, Josep. Apuntes bibliográficos de la prensa carlista, 1917, p. 128. 
  7. Navarro Cabanes, Josep. Apuntes bibliográficos de la prensa carlista, 1917, p. 134-136.