Gavina capnegra americana
Leucophaeus atricilla  | |
|---|---|
 Leucophaeus atricilla atricilla | |
| Dades | |
| Envergadura | 1.050 mm |
| Pes | 300 g (pes adult) |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Laridae |
| Gènere | Leucophaeus |
| Espècie | Leucophaeus atricilla (Linnaeus, 1758) Leucophaeus atricilla |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Larus atricilla |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
 Zona de nidificació Resident tot l'any Zona d'hivernada | |
.svg){kind=icon}
La gavina capnegra americana[1] (Leucophaeus atricilla) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) d'hàbits costaners que cria en grans colònies, en aiguamolls de la costa atlàntica d'Amèrica del Nord, el Carib i la zona septentrional d'Amèrica del Sud.[2] La població més septentrional migra en hivern cap al sud. És un omnívor i carronyaire oportunista. Va ser situada durant molt de temps al gènere Larus fins a la seva ubicació actual a Leucophaeus , un dels gèneres que es van crear arran del desmembrament del gènere Larus com a conseqüència dels progressos en els estudis genètics de la primera dècada del segle xxi.[3]
Descripció
[modifica]Aquesta espècie fa entre 36 i 41 cm de llargada amb una envergadura de 98 a 110 cm i un rang de pes de 203 a 371 grams.[4] El cos de l'adult d'estiu és blanc, tret de l'esquena i les ales gris fosc i el cap negre. Les ales són d'un gris molt més fosc que les de totes les altres gavines de mida similar, excepte la gavina de Franklin (L. pipixcan), més petita, i tenen les puntes negres sense la mitja lluna blanca que mostra la gavina de Franklin. El bec és llarg i vermell. La caputxa negra es perd principalment a l'hivern.[5]
La gavina capnegra americana triga tres anys a assolir el plomatge adult. Els ocells immadurs sempre són més foscos que la majoria dels gavians de mida similar, excepte la gavina de Franklin. Els ocells de primer any són més grisos per sota i tenen el cap més pàl·lid que les gavines de primer any, i els de segon any es poden distingir pel patró i l'estructura de les ales.[5]
Distribució i hàbitat
[modifica]Es reprodueix a la costa atlàntica d'Amèrica del Nord, el Carib i el nord d'Amèrica del Sud. Les poblacions més septentrionals migren més al sud a l'hivern, i aquesta espècie es troba com a divagant a l'Europa occidental.[6]
Comportament
[modifica]Reproducció
[modifica]La gavina capnegra americana nia des de mitjans fins a finals de maig al nord de l'àrea de distribució i des de finals d'abril al sud. Nia en colònies que varien en mida des d'unes poques parelles fins a 25.000. El lloc de nidificació sol ser en illes costaneres baixes. El niu el construeixen ambdós sexes a partir de la vegetació disponible. La posta sol ser de tres ous que són incubats per ambdós pares durant 22-27 dies. Els pollets normalment romanen a prop del niu durant els primers cinc dies. Són alimentats i criats per ambdós pares. Les cries poden volar quan tenen uns quaranta dies.[6]
Taxonomia i etimologia
[modifica]La gavina capnegra americana va ser descrita formalment l'any 1758 pel naturalista suec Carl Linnaeus a la desena edició del seu Systema Naturae amb el nom binomial Larus atricilla.[7] Linnaeus va basar el relat en la "gavina capnegra americana" de les Bahames que havia estat descrita i il·lustrada entre 1729 i 1732 pel naturalista anglès Mark Catesby a la seva obra The Natural History of Carolina, Florida and the Bahama Islands. La gavina capnegra americana és ara una de les cinc gavines del Nou Món que formen part del gènere Leucophaeus, introduït l'any 1855 per l'ornitòleg alemany Carl Friedrich Bruch.[8]
Com la majoria dels altres membres del gènere Leucophaeus, la gavina capnegra americana es va classificar durant molt de temps al gènere Larus. Es va traslladar al gènere ressuscitat Leucophaeus a partir d'un estudi filogenètic molecular del 2005 que va descobrir que la inclusió a Larus feia que aquest gènere fos parafilètic.[3][9]
Tanmateix, les relacions dins de Leucophaeus no són clares. Sovint es considera que la gavina capnegra americana és la més propera a la gavina de Franklin (L. pipixcan), encara que un estudi de Pons et al. (2005)[10] que va utilitzar una mostra genètica limitada d'espècies d'aquest gènere, va situar L. atricilla germana d'un clade de L. pipixcan + L. fuliginosus (la gavina de lava de les illes Galápagos), i una anàlisi cladística de caràcters esquelètics i integumentaris (Chu 1998) no va aconseguir resoldre el gènere tal com es reconeix ara.[4]
El nom del gènere Leucophaeus prové del grec antic «leukos» que significa “blanc” i «phaios» que significa “fosc”. L'epítet específic atricilla combina el llatí «ater» que significa “negre” amb el llatí modern «cilla» que significa “cua”. És possible que Linnaeus tingués la intenció d'escriure atricapilla que significa “cap negre”.[11]
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen dues subespècies. Es llisten a continuació amb les àrees de cria respectives:[12]
- L. a. megalopterus (Bruch, 1855) ─ illes davant la costa oest de l'Atlàntic Nord del sud-est del Canadà, de Maine a Florida, del Golf de Mèxic al sud de Texas, del llac de Salton, del Golf de Califòrnia a Colima.
- L. a. atricilla (Linnaeus, 1758) ─ Índies Occidentals, illes davant la península del Yucatán, illes al nord de Veneçuela, Trinidad i Tobago i fins a la Guaiana Francesa.
Galeria
[modifica]
Ou, Col·lecció Museu Wiesbaden
El plomatge d'aparellament inclou cap negre i bec vermell
Plomatge altern definitiu
Adult a mitjan maig (plomatge altern definitiu)
Gavina capnegra americana, plomatge altern, Carolina del Nord, EUA, 2016
Adult a l'hivern (plomatge bàsic definitiu)
Juvenil
Adult a St. Thomas, Illes Verges (plomatge altern definitiu)
Divagant amb plomatge bàsic definitiu al Regne Unit a finals del 2005
A los Roques, Veneçuela
Gavina capnegra americana de primer hivern a Riverhead, Nova York
Adult en plomatge nupcial, Illes Verges Americanes
Adult en plomatge nupcial, Illes Verges Americanes
Preparant-se per aterrar a la platja, Illes Verges Americanes- Gavines rialleres seguint un vaixell de pesca de gambes davant la costa de Jacksonville, Florida
_de_los_Roques_Venezuela_000.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Gavina capnegra americana». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 4 novembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 4 novembre 2025].
- 1 2 Pons, J.-M.; Hassanin, A.; Crochet, P.-A. «Phylogenetic relationships within the Laridae (Charadriiformes: Aves) inferred from mitochondrial markers» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 37, 3, 12-2005, p. 686–699. DOI: 10.1016/j.ympev.2005.05.011.
- 1 2 Burger, Joanna. Laughing Gull (Leucophaeus atricilla) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.laugul.01.
- 1 2 «Laughing Gull - Larus atricilla». USGS Patuxent Bird Identification InfoCenter. Arxivat de l'original el 2007-07-05. [Consulta: 4 novembre 2025].
- 1 2 Burger, Joanna. Laughing Gull (Leucophaeus atricilla) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.laugul.01.
- ↑ Linné, Carl von. Caroli Linnaei...Systema naturae per regna tria naturae :secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. v.1. Holmiae: Impensis Direct. Laurentii Salvii, 1758, p. 136.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Noddies, skimmers, gulls, terns, skuas, auks – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 4 novembre 2025].
- ↑ Banks, Richard C.; Chesser, R. Terry; Cicero, Carla; Dunn, Jon L.; Kratter, Andrew W. «FORTY-NINTH SUPPLEMENT TO THE AMERICAN ORNITHOLOGISTS' UNION CHECK-LIST OF NORTH AMERICAN BIRDS» (en anglès). The Auk, 125, 3, 7-2008, p. 758–768. DOI: 10.1525/auk.2008.9708. ISSN: 0004-8038.
- ↑ Pons, J.-M.; Hassanin, A.; Crochet, P.-A. «Phylogenetic relationships within the Laridae (Charadriiformes: Aves) inferred from mitochondrial markers» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 37, 3, 12-2005, p. 686–699. DOI: 10.1016/j.ympev.2005.05.011.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 224,59. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 4 novembre 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Noddies, skimmers, gulls, terns, skuas, auks – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 4 novembre 2025].
