Gazophylacium catalano-latinum

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gazophylacium Catalano-Latinum)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llibreGazophylacium catalano-latinum
Gazophylacium Catalano-Latinum
Gazophylacium.jpg
Portada
Tipus diccionari
Fitxa tècnica
Autor Joan Lacavalleria i Dulac
Llengua català i llatí
Publicació Barcelona, Catalunya, 1696
Editorial Antoni Lacavalleria
Edició en català
Publicació 1696
Detalls de l'obra
Gènere Diccionari
Pàgines 1.037
Sèrie
← (és adaptació al català de Le dictionaire royal augmenté)
Modifica dades a Wikidata

El Gazophylacium catalano-latinum és un diccionari català-llatí, destinat a l'estudi d'aquesta darrera llengua, obra de Joan Lacavalleria i Dulac, imprès a Barcelona el 1696 per Antoni Lacavalleria, conegut impressor i oncle de l'autor.

Contingut i descripció de l'obra[modifica | modifica el codi]

El seu títol i les seves dades completes són: Gazophylacium Catalano-Latinum, dictiones phrasibus illustratas, ordine literario comprehendens, cui subjicitur irregularium verborum elenchus. Auctore Joanne Lacavalleria et Dulach V.I.D. Anno 1696. Barcinone: apud Antonium Lacavalleria, In Via Libraria.

Es tracta d'una obra de considerable extensió (1.037 pàgines, a doble columna), que té com a particularitat que aporta, per a la majoria dels termes catalans, una breu definició d'aquests, abans dels termes i frases llatins que exemplifica. Per tant, conté una gran quantitat de locucions, accepcions i frases, amb molta varietat lèxica. Els historiadors de la lexicografia el consideren el diccionari més important fins al Diccionari Labèrnia, de 1839.

Fins al 2015 es considerava que Joan Lacavalleria havia ampliat i refós el Diccionari trilingüe castellà-francès-català, del seu pare, Pere Lacavalleria. Tanmateix, recentment s'ha descobert que aquesta obra és en realitat una versió de Le dictionaire royal augmenté de François-Antoine Pomey.[1]

Gazofilaci (Gazophylacium) significa tresor o el lloc on es guarda aquest. Aquest nom s'aplicava a molts diccionaris llatins, significant que constituïen un tresor de la llengua llatina, destinant-se a recollir i guardar-ne els mots i les frases, amb les seves elegàncies. En la mateixa línia, el 1611 Sebastián de Covarrubias titulà el seu diccionari com a Tesoro de la Lengua Castellana o Española

Referències literàries a l'obra[modifica | modifica el codi]

En el poema Al lector,[2] de Marià Aguiló, hi trobem una referència al Gazophylacium catalano-latinum i al seu ús com a obra d'aprenentatge del llatí:

D'infant, la llengua del Laci
m'ensenyava un reverend
a cops de Gazophilaci,
i abans que encetés Horaci
n'esbucaren el convent.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Montalat, Pere «La font francesa del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria». Llengua & Literatura, 25, 2015, pàg. 7-27. DOI: 10.2436/20.2502.01.71 [Consulta: 30 març 2015].
  2. Vegeu el poema complet a Poesia catalana d'ahir i avui (en línia)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Colón i Domènech, Germà; Soberanas, Amadeu J. Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra. 2a ed.. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 
  • Rico, Albert; Solà, Joan. Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. València: Universitat de València, 2005. 
  • LLanas i Pont, Manuel. L'edició a Catalunya: segles XV a XVII. Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2002. 
  • Ferrando Francès, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC, 2005. 
  • Montalat, Pere «La font francesa del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria». Llengua & Literatura, 25, 2015, pàg. 7-27. DOI: 10.2436/20.2502.01.71 [Consulta: 30 març 2015].