Gegants de Viserta

Gegants de Viserta

Any	1914 (Ramir i Constança) i 1953 (Diana)
Població	Monistrol de Montserrat
Propietari	Carrer Viserta
Ramir
Documentat	1914
Constructor	Benet Escaler o Eusebi Vidal
Constança
Documentat	1914
Constructor	Benet Escaler o Eusebi Vidal
Diana
Documentat	1953
Constructor	Josep Soy

Els Gegants de Viserta pertanyen al municipi de Monistrol de Montserrat. Són tres gegants, els Gegants Vells (Ramir i Constança) i la Geganta Jove (Diana).

Gegants Vells

Els veïns de Viserta encarregaren l'any 1913 la construcció d'una parella de gegants al prestigiós taller barceloní “El Ingenio”. L'escultor de les figures ens és desconegut, però la seva autoria és disputada entre Benet Escaler i Eusebi Vidal, ambdós escultors que en aquella època treballaven en la construcció de gegants i capgrossos per al reconegut taller.

Cada diumenge es feien recaptes individuals de 25 cèntims fins a reunir la quantitat de 250 pessetes, que foren les que feren falta per a la compra dels dos caps. No tenint diners per a la resta del cos i el vestuari, els veïns s'encarregaren de la construcció. Els cossos foren fets amb vímet a Cal Cisteller. Els primers vestits a Cal Sucre i, trobant-se mancats de diners, per a les mans s'utilitzaren uns guants per simular-les. Els gegants s'estrenaren el 1914 per la Festa del Carrer de Viserta, que se celebrava el dimarts de Corpus Christi, i que aquell any s'escaigué en 16 de juny. Era tradició que la vigília de la festa els gegants es muntessin i es guarnissin entre tots els veïns, és per això que segurament el dia 15 de juny ja es devien deixar veure per primera vegada.

Any rere any, a les vigílies de Corpus es vestien els gegants a l'entrada de Cal Llàtzer, on una escala en facilitava l'operació. Els veïns (que eren molt zelosos dels seus gegants) tan sols els deixaven sortir per la seva pròpia festa i malgrat les nombroses peticions de l'Ajuntament i la Parròquia per fer-los sortir per Corpus i la Festa Major sempre hi havia una negativa per part del veïnat. La festa del Corpus, però, era una excepció, ja que malgrat no sortir precedint la processó, els gegants de Viserta es plantaven a Cal Sisco, a l'entrada del carrer de Viserta, per rebre la comitiva i fer acatament al Santíssim exposat en la custòdia.

Acabades les Festes del Carrer i el cicle festiu de Corpus, els gegants es desmuntaven i es repartien les peces que els conformaven entre diversos veïns fins a l'any següent, en què es tornaven a ajuntar les peces i es reconstruïen les dues figures. En una data no precisa entre la seva estrena i l'any 1936 es compren les primeres mans dels gegants, que anys després haurien de ser substituïdes per la seva desproporció, i farien el seu primer canvi de vestuari.

Amb l'arribada de la República i la Guerra Civil Espanyola es prohibí la celebració del Corpus i amb ella les Festes del Carrer; a Monistrol es deixaren de fer de forma temporal. No fou fins acabada la Guerra Civil que els gegants tornaren a sortir per celebrar la festa de Corpus Christi l'any 1939. L'any següent canviarien novament de vestuari.

La primera sortida que realitzaren fora de Monistrol fou a la veïna població d'Olesa de Montserrat mercès a l'atenta petició que en feu Mossèn Llàtzer Torà, antic membre de la Comunitat de Preveres de Monistrol i aleshores rector d'Olesa, per fer més amena la festa de la catequesi que va organitzar l'any 1942.

A principis de la dècada dels anys 50 del segle xx, a causa de l'estat precari de les figures i a la seva contínua degradació, es decidí dur-los a restaurar al mateix taller que els va veure néixer, “El Ingenio”. Novament la manca d'informació documental al respecte ens fa basar aquestes afirmacions en el record dels veïns sobre els fets transcorreguts aleshores. Ens trobem aquí amb dues històries que acabarien amb un mateix resultat, la incorporació d'una nova geganta a les Festes del Carrer.

Trobant-se molt afectats per les humitats de les golfes on es desaven i restant amb un estat de conservació que als veïns els semblava força delicat es plantejà, segons uns, la compra d'una nova parella de gegants per jubilar-ne la vella i, segons uns altres, la restauració del gegant i l'adquisició d'una nova geganta per substituir-ne l'antiga (ja que pel seu pes i envergadura feia difícil trobar portadors per tal de dur-la). Sigui com sigui s'encarregà una nova geganta i al no poder estar llesta per les festes un veí del carrer restaurà els gegants. Veient que l'estat de conservació dels vells gegants encara era prou bo malgrat les aparences, es decidí conservar-los als dos, com que la nova geganta ja era encarregada quan es decidí conservar la parella s'aprofità per encarregar també la realització d'uns braços, cossos i mans noves de cartró pedra pels gegants vells.

Tant si és tracta d'una versió com de l'altra sabem per fotografies datades que l'any 1953 es restaurà completament el bust del gegant vell i se’l dotà de mans noves, braços i cos alhora que s'estrenava la geganta jove. La geganta vella no es restaurà ni es dotà de les mateixes peces que el seu company fins a l'any següent.

Els gegants vells de Viserta, ensems amb la jove, seguiren realitzant les seves sortides reglamentàries fins a finals dels anys 60 i principis dels 70 en què la festa del carrer es deixà de realitzar durant uns anys.

Un cop reempresa la festa l'any 1978 els gegants iniciaren, novament, la seva activitat acostumada sortint durant la seva festa veïnal. Al capdavant d'aquesta recuperació festiva hi havien diversos veïns d'entre els quals Joaquim Espinosa que durant molts anys lluità per la preservació de la festa i fou promotor de la creació de la colla de geganters actual.

El ressorgiment ideològic de les tradicions catalanes, reviscolat dins l'ideari social català a partir de l'arribada de la democràcia, va promoure arreu la creació d'entitats i associacions per promoure’n la seva preservació i per crear en moltes ocasions molts nous elements festius i imatgeria amb la intenció d'engrandir les festes de cada municipi. Arran de la Trobada Internacional de Gegants realitzada l'any 1982 a Matadepera, que prenia com a model d'altres trobades de gegants que s'havien realitzat en temps anteriors a la democràcia i fins i tot abans de la república com el Concurs de Gegants, Nanos i Monstros Típichs organitzat a Barcelona l'any 1902, s'instaurà un nou model d'entendre la tradició gegantera i es promovia l'intercanvi cultural entre diversos municipis mitjançant les visites a un i altre poble, vila o ciutat amb gegants. La convidada dels gegants de Viserta a la festa de Matadepera provocà certs recels entre el veïnat que no veia amb bons ulls que els gegants sortíssin del municipi sense un motiu de pes. Malgrat tot, Joaquim Espinosa juntament amb d'altres persones que acabarien formant part de la futura colla de geganters, aconseguiren el pertinent permís dels veïns per a poder fer ballar els gegants fora de Monistrol i en unes dates que no fossin ni les de Corpus ni les de les Festes del Carrer. Aquest fou l'inici d'un nou costum que ha perdurat fins a dia d'avui, el de treure els gegants a visitar d'altres poblacions catalanes i convidar-los al nostre municipi.

El nou model d'entendre la tradició gegantera volgué humanitzar de tal manera les figures dels gegants que ràpidament volgué dotar-los de noms propis i construir-los amb la finalitat d'identificar-se amb certs elements, personatges o moments històrics del municipi al qual pertanyien. Fins aleshores, el costum més estès era que els gegants fossin dues figures la imatge de les quals anava canviant segons els usos o costums de l'època en què estaven. La imposició social d'aquest nou corrent feia que els geganters monistrolencs, quan anaven arreu, es veien sense resposta quan els demanaven el nom dels seus gegants, ja que, com s'ha descrit anteriorment, se’ls anomenava gegant vell, geganta vella i geganta jove. Això comportà que s'hagués de reunir el veïnat per escollir noms per als gegants decidint-se Ramir i Constança per als vells i Diana per la jove.

L'any 1983 la geganta vella canvià novament de vestuari i el seu company no ho feu fins a l'any 1989. L'any 1991 l'escultor Francesc Cisa restaurà els tres gegants i Mª Cinta Bargés confeccionà els nous vestits de les dues gegantes, la mateixa modista confeccionà el vestit del gegant estrenat dos anys abans i l'anterior de la geganta vella.

L'any 1994 la Generalitat de Catalunya obsequià als gegants pel seu 80è aniversari amb dues medalles commemoratives que dugueren un temps penjant del coll.

A finals dels anys 90 els gegants estaven molt deteriorats per la seva constant activitat i per causa de les nombroses sortides que es veien obligats a realitzar sorgí la idea de construir-ne una rèplica exacta amb la finalitat de substituir les figures velles i preservar-les. Es contactà amb l'escultor cardoní Antoni Mujal que s'encarregà de realitzar les rèpliques i restaurar alhora la geganta jove. L'Ajuntament de Monistrol, que en un inici es comprometé a pagar les despeses d'aquesta empresa finalment no pogué assumir el seu compromís i foren els veïns a mode de subscripció popular, igual que l'any 1913, els que van haver de sufragar la despesa de la construcció de les rèpliques dels gegants. Des d'aleshores els gegants vells no tornaren a ballar més pels carrers de Monistrol fins a l'any 1914 en el que se celebrà el centenari de les velles figures i es realitzà una gran festivitat per a commemorar l'efemèride.

La celebració s'inicià el diumenge 15 de juny amb l'estrena de la nova restauració dels gegants vells realitzada per l'escenògraf Pau Fernández, els nous vestits confeccionats pel modista Jordi Banqué segons els figurins de Joan Pozo i el nou ball de gegants que compongué també aquest darrer. Aquell mateix dia s'estrenà una exposició que feia el recorregut històric d'aquestes peces al llarg dels seus cent anys de trajectòria.

Durant la festa del Corpus Christi es recuperà el costum que els gegants vells participéssin de la celebració i s'acordà que aquests sols ballarien a Monistrol en dues dates durant l'any: la festa del Corpus i la Festa del Carrer.

La Festa del Carrer de l'any del centenari fou molt recordada per la seva esplendor i l'animació i concurrència dels actes programats. Potser el més recordat fou l'encontre de gegants centenaris, tots ells peces originals, que s'aplegaren per a celebrar el centenari dels gegants vells de Viserta. Aquell mateix any es recuperà la presència dels Quatrers a la Festa del Carrer i es programà l'estrena d'una obra de temàtica costumista que tractava el fet de com celebraven en l'antigor els veïns del carrer de Viserta les seves Festes del Carrer. Aquesta obra titulada “Viserta o el carrer del Sac” fou un obsequi de Carles Banqué i per diversos motius no es pogué estrenar fins a l'any següent, el diumenge 19 de juny de 2015.

El centenari dels gegants es va cloure durant la Fira de la Coca i el Mató de l'any 2014 amb una exposició temàtica sobre les activitats dutes a terme durant l'any del centenari.

D'aleshores ençà, els gegants vells de Viserta resten exposats a l'Oficina de Turisme de Monistrol amb els seus vestits vells. Tanmateix es poden veure dansar pels carrers de Monistrol el dia de Corpus Christi i durant les Festes del Carrer Viserta.

La Geganta Jove

La nova geganta que en un principi havia d'esdevenir la nova parella del gegant, va acabar convertint-se en la seva filla perquè les seves faccions resultaven massa jovenívoles per les d'ell, que mantenia un aspecte molt més madur. La vella geganta es va restaurar ensems amb el gegant i a partir d'aleshores els gegants de Viserta passaren a ser tres figures. A partir d'aquell moment als gegants que hi havia hagut fins ara se’ls començà a anomenar el gegant “vell” i la geganta “vella”, a la nova geganta se l'anomenà la “jove” o la “pubilla”. L'estrena de la mateixa fou el dia 28 de juny de 1953 en plena celebració de les Festes del Carrer de Viserta. Per tal de fer ressò de la festa que aquell any es festejava a Viserta per l'arribada de la nova geganta es guarní molt pomposament l'entrada del carrer amb boixos i s'hi llegia la següent poesia al portal d'entrada:

“Digueu-li carrer Viserta, digueu-li carrer Fuchs, tots teniu la porta oberta, entreu, no sigueu porucs, entreu al carrer simpàtic, més alegre i més manyac, més bell i més democràtic el nostre carrer del Sac.”

Malgrat que la geganta jove fou comprada i construïda al mateix taller que els seus pares el seu motlle no és barceloní sinó que és de procedència olotina. Aquesta geganta procedeix d'un motlle realitzat als anys 20 per l'escultor olotí Josep Soy i Cambras que realitzà l'escultura dels gegants de Manlleu i els de l'Hospitalet de Llobregat basant-se en els de la ciutat d'Olot, obra dels cèlebres Miquel Blay i Celestí Devesa, durant la seva etapa laboral com a escultor oficial del taller d'imatgeria religiosa “El Inmaculado Corazón de María”. Els de la capital del Baix Llobregat, en una restauració realitzada l'any 1952, s'enviaren a “El Ingenio” de Barcelona on es feu un motlle dels mateixos amb el qual es realitzaren diverses parelles de gegants amb la mateixa efigie que els de l'Hospitalet per tot l'Estat. Tot i això la geganta jove té una característica que la fa única respecte a les seves germanes de motlle, no té corona de cartró. La bellesa clàssica d'aquesta escultura tan típica de l'escola olotina meravellà a l'artista Salvador Dalí, fins al punt d'adquirir-ne el bust d'una geganta amb aquestes faccions que avui encara es pot observar coronant l'obelisc del Museu Dalí de Figueres.

Els gegants actualment

A partir d'aleshores els tres gegants del carrer Viserta animaven les cercaviles que se celebraven en les festes del seu carrer i acompanyats amb una banda de músics dansaven fent les delícies dels més menuts i dels que no ho són tant.

Els Gegants sortien ininterrompudament per la seva Festa i no va ser fins a la formació de la Colla Gegantera del carrer Viserta que van començar a sortir i fer actuacions fora de la Vila. L'any 1989, el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, amb motiu del 80è aniversari dels gegants, els va oferir uns medallons commemoratius, que van dur un temps penjats al coll. Actualment, però, estan desats a les dependències de la colla. Més endavant, el gegant portava una maça o ceptre amb l'emblema de l'escut de Monistrol, i la Constança portava un vestit vermell, la geganta seguia portant el mocador. Als anys 90 la Diana va portar un vestit de color rosa, al cap d'uns anys, pels volts del 1994, la Diana va començar a vestir de pubilla catalana, i va seguir duent el mocador i el ram de flors. L'any 1998, la colla de puntaires del poble va regalar-li un mocador brodat on figura l'escut de la vila de Monistrol de Montserrat. L'any 1998 a iniciativa de la colla es va manar fer una còpia dels antics gegants en fibra de vidre al constructor de gegants Toni Mujal de Cardona, els quals surten actualment a la festa per a no malmetre més els vells. Actualment, el gegant porta un vestit Blau amb rivets daurats i un pergamí que explica la seva història, la geganta, en canvi, segueix portant el vel i el mocador però porta un vestit de color daurat. Amb motiu de l'estrena del gegant Quim, l'any 2000, es va confeccionar un nou vestit de pubilla per a la Geganta Jove, amb una faldilla estampada de flors, i una mantellina que li cobreix les espatlles.