Gens Pompeia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La gens Pompeia o Pompea(en llatí gens Pompeia) va ser una gens romana d'origen plebeu, que no es menciona fins al segle ii aC. El primer membre de la família quer va arribar a cònsol va ser Quint Pompeu Aule l'any 141 aC, del qual es diu que era un home d'obscur i humil origen. Aquesta família va usar el cognomen Ruf i també el cognom Bitínic.

Queda constància de què durant la república van existir dues famílies amb el nom de Pompeia, i l'altra va ser la família més coneguda del triumvir Gneu Pompeu Magne. Les seves terres eren al Picè. Havia usat el cognom Estrabó, però després de Gneu Pompeu Magne, el cognomen Magnus va ser adoptat com hereditari pels seus descendents. Durant l'imperi, en part per les concessions de ciutadania que Pompeu magne va fer a lliberts i llatins, les famílies amb el nom Pompeius es van multiplicar.[1]

Genealogia[modifica]

Branca dels Pompeu Ruf i Bitínic[modifica]

Branca dels Pompeu Estrabó i Pompeu Magne[modifica]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mithology. Londres: John Murray, 1876, p. 473. 
  2. Titus Livi. Ab Urbe Condita XLII,66
  3. Plutarc. Reges et Imperatores 200
  4. Pau Orosi. Historiae adversum paganos V,8
  5. Fasti Capitolini
  6. Ciceró. Epistulae ad familiares XIII,49
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gens Pompeia