Geologia estructural

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La geologia estructural és la branca de la geologia que es dedica a estudiar la distribució tridimensional dels cossos rocosos, així com les seves superfícies plegades i les seves fàbriques internes.

La geologia estructural inclou característiques de i superposicions amb aspectes de geomorfologia, metamorfisme i geotècnia. Amb l'estudi de l'estructura tridimensional de les roques i les regions, es poden fer deduccions d'història tectònica, antics ambients geològics i esdeveniments deformacionals. Tots aquests es poden datar utilitzant controls estratigràfics així com geocronologia, per determinar quan es van formar les característiques estructurals.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geologia estructural