Vés al contingut

George Szekeres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGeorge Szekeres

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(hu) Szekeres György Modifica el valor a Wikidata
29 maig 1911 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 2005 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Adelaida (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
President Societat Matemàtica Australiana
1972 – 1974
← Henry LancasterHerbert S. Green → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nova Gal·les del Sud - catedràtic (–1963)
Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest - enginyeria química (–1933) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCombinatòria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Nova Gal·les del Sud (1963–1975)
Universitat d'Adelaide (1948–1963)
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica (1944–1948) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJames Michael, Alfred van der Poorten, John W. Schutz, John Giles, Peter Trotter, John M. Mack, Sam Krass, Phillip Diamond, Thomas Atterton, Jack Gray, R. W. Perry, Geoffrey Smith, Lindsay Peters, Michael Cullinan, J. T. Lynch i Roman Matlak Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEsther Szekeres Modifica el valor a Wikidata
FillsPeter Szekeres Modifica el valor a Wikidata
ParesArmin Szekeres (Schleininger) i Margit Zipser
Premis


George Szekeres (hongarès: Szekeres György) (Budapest, 29 de maig de 1911 - Adelaida, 28 d'agost de 2005) va ser un matemàtic hongarès, emigrat a Austràlia.

Vida i Obra

[modifica]

Szekeres va néixer en na família jueva benestant, propietària d'un negoci d'adob de pells, que havia hongaritzat el seu cognom que abans havia estat Schleininger.[1] Durant els estudis secundaris va tenir el físic Károly Novobátzky de professor, qui el va entusiasmar per les matemàtiques; també gaudia resolvent els problemes que es plantejaven en un revista matemàtica de la seva època.[2] No obstant, quan va iniciar els estudis universitaris, ho va fer en el camp de la química a la Universitat Tècnica de Budapest, seguint els desitjos dels seus pares que necessitaven químics pel negoci familiar. Durant els seus estudis universitaris, va formar part d'un grup de joves estudiants de matemàtiques, entre els quals es trobaven Paul Erdős, Pál Turán i Esther Klein, amb qui acabaria casant-se.[3] Mentre estudiava, la firma familiar va fer fallida i, quan en graduar-se el 1933, va treballar fins al 1939 per una empresa de pells a Simontornya, un centenar de quilòmetres al nord de Budapest.[4]

En agreujar-se l'antisemitisme sota la influència nazi, va emigrar amb la seva dona a Xangai (Xina), on ja havia marxat el seu germà, Imre, anteriorment. L'empresa en la que treballava a Xangai també va fer fallida i es van trobar amb un nounat enmig de la Segona Guerra Sinojaponesa i de la revolució comunista xinesa. Després d'anys de penúries extremes, el 1945, en acabar la Segona Guerra Mundial, va treballar d'administratiu en una base aèria nord-americana.[5] El 1948, la família es va traslladar a Adelaida (Austràlia), acceptant una invitació per a fer de professor en la universitat d'aquesta ciutat. El 1964 es van traslladar a Sydney per a ser professor de la universitat de Nova Gal·les del Sud.[6] Es va retirar el 1976, però durant vint-i-cinc anys més va estar anant a la universitat gairebé cada dia.[7] El 2004, va tornar a viure a Adelaida, amb els seus fills, però la seva dona va patir un ictus i va haver de ser ingressada en una residència. Uns mesos després, ell també va ingressar a la mateixa residència, en la qual van morir tots dos el mateix dia d'agost de 2005.

Szekeres és autor o coautor de més d'un centenar d'articles publicats en revistes científiques.[8] Els seus camps de treball més notables ban ser la teoria de grafs,[9]. l'àlgebra i teoria de grups,[10], la teoria de nombres, l'anàlisi matemàtica[11] i la física matemàtica.[12] És especialment recordat pel teorema d'Erdős-Szekeres que dona solució a l'anomenat problema del final feliç[13] i per les coordenades de Kruskal-Szekeres que defineixen la geometria d'un forat negre.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George Szekeres» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.