Vés al contingut

Gerard Sasso

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gerard (beat))
Per a altres significats, vegeu «Gerard».
Plantilla:Infotaula personaGerard, o
Gerard de Tunc
O.S.Io.Hieros. Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Gravat, s. XVIII
Biografia
NaixementGerardo Sasso? Gerardo di Tunc?
1047 Modifica el valor a Wikidata
Amalfi (República Marinera d'Amalfi) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 1120 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Jerusalem (Regne de Jerusalem) Modifica el valor a Wikidata
Rector
Superior general Orde de Sant Joan de Jerusalem
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFundador de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem i de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem
Activitat
Ocupacióoblat Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Joan de Jerusalem
fundador
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat3 de setembre
IconografiaHàbit de l'Orde de Malta, amb un pà a les mans
Find a Grave: 65841940Modifica el valor a Wikidata


Gerard Sasso (ca.1040 - 3 de setembre de 1120), fou un noble italià que marxà a les Croades i hi esdevingué fundador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital i primer gran mestre de l'orde, i també fundador de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem.[1] És venerat com a beat per l'Església catòlica.[2]

També és conegut amb els cognoms erronis Tum, Tunc, Tenque o Thom. La confusió sobre el cognom prové de Pierre-Joseph de Haitze,[3] un biògraf del segle xviii que en un text llatí va confondre l'adverbi tunc (‘aleshores’)[4] amb un cognom.[5] Gian Francesco Galeani Napione va italianitzar aquest nom erroni en Gherardo da Tonco, que hauria tingut possessioni a Tonco.[6] Tot i que manquen proves definitives, l'hipotesi d'un origen a Amalfi[5] sembla la més probable segons els historiadors moderns.[7] L'hipotesi deMartigues, a la Provença[8] és menys probable.[5] Altres fonts diuen que va néixer al Château d'Avesnes, al comtat d'Hainaut.[cal citació] Almenys tres pobles reclamen el bressol de l'il·lustre beat.[9]

Vida

[modifica]

De família noble, Gerard es va dirigir a Jerusalem, on hi havia un hospital de pelegrins al monestir benedictí de Santa Maria Llatina de Jerusalem. Mentre Jerusalem depenia del soldà d'Egipte, l'activitat dels cristians no tenia obstacles, però a partir de 1071, quan va passar a mans dels seljúcides, les esglésies i hospitals van ser tancats. La persecució va ser la causa immediata de la Primera Croada i, en 1099, Jofré de Bouillon va conquerir Jerusalem.

La llegenda diu que Gerard subministrava aliments i informació als cristians durant el setge de la ciutat: els portava pans, que quan els turcs el descobrien, es transformaven miraculosament en pedres.[10]

Quan Jerusalem va quedar en mans cristianes, Gerard va organitzar un nou hospital per als pelegrins, en va dedicar l'església a sant Joan Baptista. L'hospital havia d'acollir i donar assistència pastoral als pelegrins, malalts i indigents. Simultàniament, per a protegir-los als camins encara insegurs, va reclutar soldats croats.

D'aquí va sorgir el nou orde religiós militar que, sota la protecció de Sant Joan, va rebre el reconeixement papal de Pasqual II el 1113, a través de la butlla Pie Postulatio Voluntatis.[11] Aquesta butlla fou renovada i ampliada per Calixt II poc abans de la mort de Gerard el 1120 va confirmar la regla de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que amb el temps esdevindria el Sobirà Militar Orde de Malta.[12] L'orde va tenir la protecció de la Santa Seu i l'ajut dels reis de Jerusalem, Portugal, Castella i Lleó.

Gerard morí a Jerusalem el 3 de setembre de 1120.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Gerardo di Gerusalemme, beato» (en italià). Enciclopedia on line. Treccani. [Consulta: 24 agost 2025].
  2. ↑ «Gerardo Sasso» (en italià). Congregació per a les Causes dels Sants, 2019-2025. [Consulta: 24 agost 2025].
  3. ↑ de Haitze, Pierre-Joseph. Histoire de la vie et du culte du bienheureux Gérard Tenque, fondateur de l'ordre de Saint-Jean de Jérusalem [Història de la vida i el culte del beat Gerard Tenque, fundador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem] (en francès). Ais de Provença: Joseph David, 1730. 
  4. ↑ Seva i Llinares, Antoni. «tunc». A: Diccionari llatí-català (en llatí). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 1532. ISBN 978-84-7739-631-4. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Le Blévec, Daniel «Aux origines des hospitaliers de Saint-Jean de Jérusalem : Gérard dit « Tenque » et l'établissement de l'Ordre dans le Midi». Annales du Midi, 89, 132, 1977, pàg. 142. DOI: 10.3406/anami.1977.1673.
  6. ↑ Gabiani, Niccola. «Intorno alla chiesa di san Francesco in Asti». A: Atti. Torí: Società piemontese d'archeologia e di belle arti, 1875, p. 387. 
  7. ↑ Yektaş Biancat, Gönül. La scena del duello nel mosaico pavimentale di Santa Maria Maggiore a Vercelli (XII sec.): propaganda antiturca ai tempi delle crociate (pdf) (en italià). Venècia: Università Ca' Foscari, 2020, p. 121. 
  8. ↑ Giraud, 1909, p. 2.
  9. ↑ Re, Filippo «A Tonco d'Asti tra pitu e cavalieri di Malta». Il Torinese, 29-03-2021.
  10. ↑ Bonello, Antoine. «Feast of The Blessed Gerard» (en anglès). [Consulta: 24 agost 2025].
  11. ↑ «1113 – The Bull ‘Pie Postulatio Voluntatis’» (en anglès). Sovereign order of Malta, 1113. [Consulta: 24 agost 2025].
  12. ↑ Sans i Travé, Josep Maria «Els ordes militars a Catalunya». Catalan Historical Review, 4, 2011, pàg. 201–255. DOI: 10.2436/20.1000.01.61. ISSN: 2013-4088.

Bibliografia

[modifica]


Precedit per:
Nova creació 		Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem
Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem
1099-1120 		Succeït per:
Raymond du Puy
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerard Sasso

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gerard_Sasso&oldid=36414488»