Gerard Sasso
| Per a altres significats, vegeu «Gerard». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Gerardo Sasso? Gerardo di Tunc? 1047 Amalfi (República Marinera d'Amalfi) |
| Mort | 3 setembre 1120 Jerusalem (Regne de Jerusalem) |
| Rector | |
| Superior general Orde de Sant Joan de Jerusalem | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | Fundador de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem i de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem |
| Activitat | |
| Ocupació | oblat |
| Orde religiós | Orde de Sant Joan de Jerusalem |
| fundador | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Festivitat | 3 de setembre |
| Iconografia | Hàbit de l'Orde de Malta, amb un pà a les mans |
Gerard Sasso (ca.1040 - 3 de setembre de 1120), fou un noble italià que marxà a les Croades i hi esdevingué fundador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital i primer gran mestre de l'orde, i també fundador de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem.[1] És venerat com a beat per l'Església catòlica.[2]
També és conegut amb els cognoms erronis Tum, Tunc, Tenque o Thom. La confusió sobre el cognom prové de Pierre-Joseph de Haitze,[3] un biògraf del segle xviii que en un text llatí va confondre l'adverbi tunc (‘aleshores’)[4] amb un cognom.[5] Gian Francesco Galeani Napione va italianitzar aquest nom erroni en Gherardo da Tonco, que hauria tingut possessioni a Tonco.[6] Tot i que manquen proves definitives, l'hipotesi d'un origen a Amalfi[5] sembla la més probable segons els historiadors moderns.[7] L'hipotesi deMartigues, a la Provença[8] és menys probable.[5] Altres fonts diuen que va néixer al Château d'Avesnes, al comtat d'Hainaut. Almenys tres pobles reclamen el bressol de l'il·lustre beat.[9]
Vida
[modifica]De família noble, Gerard es va dirigir a Jerusalem, on hi havia un hospital de pelegrins al monestir benedictí de Santa Maria Llatina de Jerusalem. Mentre Jerusalem depenia del soldà d'Egipte, l'activitat dels cristians no tenia obstacles, però a partir de 1071, quan va passar a mans dels seljúcides, les esglésies i hospitals van ser tancats. La persecució va ser la causa immediata de la Primera Croada i, en 1099, Jofré de Bouillon va conquerir Jerusalem.
La llegenda diu que Gerard subministrava aliments i informació als cristians durant el setge de la ciutat: els portava pans, que quan els turcs el descobrien, es transformaven miraculosament en pedres.[10]
Quan Jerusalem va quedar en mans cristianes, Gerard va organitzar un nou hospital per als pelegrins, en va dedicar l'església a sant Joan Baptista. L'hospital havia d'acollir i donar assistència pastoral als pelegrins, malalts i indigents. Simultàniament, per a protegir-los als camins encara insegurs, va reclutar soldats croats.
D'aquí va sorgir el nou orde religiós militar que, sota la protecció de Sant Joan, va rebre el reconeixement papal de Pasqual II el 1113, a través de la butlla Pie Postulatio Voluntatis.[11] Aquesta butlla fou renovada i ampliada per Calixt II poc abans de la mort de Gerard el 1120 va confirmar la regla de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que amb el temps esdevindria el Sobirà Militar Orde de Malta.[12] L'orde va tenir la protecció de la Santa Seu i l'ajut dels reis de Jerusalem, Portugal, Castella i Lleó.
Gerard morí a Jerusalem el 3 de setembre de 1120.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Gerardo di Gerusalemme, beato» (en italià). Enciclopedia on line. Treccani. [Consulta: 24 agost 2025].
- ↑ «Gerardo Sasso» (en italià). Congregació per a les Causes dels Sants, 2019-2025. [Consulta: 24 agost 2025].
- ↑ de Haitze, Pierre-Joseph. Histoire de la vie et du culte du bienheureux Gérard Tenque, fondateur de l'ordre de Saint-Jean de Jérusalem [Història de la vida i el culte del beat Gerard Tenque, fundador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem] (en francès). Ais de Provença: Joseph David, 1730.
- ↑ Seva i Llinares, Antoni. «tunc». A: Diccionari llatí-català (en llatí). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 1532. ISBN 978-84-7739-631-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Le Blévec, Daniel «Aux origines des hospitaliers de Saint-Jean de Jérusalem : Gérard dit « Tenque » et l'établissement de l'Ordre dans le Midi». Annales du Midi, 89, 132, 1977, pàg. 142. DOI: 10.3406/anami.1977.1673.
- ↑ Gabiani, Niccola. «Intorno alla chiesa di san Francesco in Asti». A: Atti. Torí: Società piemontese d'archeologia e di belle arti, 1875, p. 387.
- ↑ Yektaş Biancat, Gönül. La scena del duello nel mosaico pavimentale di Santa Maria Maggiore a Vercelli (XII sec.): propaganda antiturca ai tempi delle crociate (pdf) (en italià). Venècia: Università Ca' Foscari, 2020, p. 121.
- ↑ Giraud, 1909, p. 2.
- ↑ Re, Filippo «A Tonco d'Asti tra pitu e cavalieri di Malta». Il Torinese, 29-03-2021.
- ↑ Bonello, Antoine. «Feast of The Blessed Gerard» (en anglès). [Consulta: 24 agost 2025].
- ↑ «1113 – The Bull ‘Pie Postulatio Voluntatis’» (en anglès). Sovereign order of Malta, 1113. [Consulta: 24 agost 2025].
- ↑ Sans i Travé, Josep Maria «Els ordes militars a Catalunya». Catalan Historical Review, 4, 2011, pàg. 201–255. DOI: 10.2436/20.1000.01.61. ISSN: 2013-4088.
Bibliografia
[modifica]- Giraud, Firmin. Le Bienheureux Gérard : fondateur et premier grand maître des Hospitaliers de Saint-Jean de Jérusalem (Ordre de Malte) : étude historique et hagiologique, suivie de documents originaux et inédits (facsímil electrònic en línia) (en francès). Ais de Provença: Librairie Makaire (V. Peyras et Cie, successeurs), 1909.
| Precedit per: Nova creació |
Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem 1099-1120 |
Succeït per: Raymond du Puy |
- Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem
- Beats fundadors de comunitats o ordes religiosos catòlics
- Beats de la Campània
- Beats de Provença–Alps–Costa Blava
- Beatificats de la família agustiniana
- Morts a Jerusalem
- Persones de la província de Salern
- Polítics de la Campània
- Biografies del segle XI
- Morts el 1120
- Polítics de Provença-Alps-Costa Blava
- Religiosos del segle XII