Gilchristella aestuaria
| Estat de conservació | |
|---|---|
| UICN | risc mínim  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Clupeiformes |
| Família | Clupeidae |
| Gènere | Gilchristella |
| Espècie | Gilchristella aestuaria (Gilchrist, 1913) Gilchristella aestuaria |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Gilchristella aestuaria és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids i l'única del gènere Gilchristella.[1]
Descripció
[modifica]Pot arribar a fer 10 cm de llargària màxima. Té12-18 radis tous a l'aleta dorsal i 16-27 a l'anal.[2][3] Pot assolir fins a sis anys.[4]
Es reprodueix al llarg de tot l'any amb un pic a la primavera i inici de l'estiu.[2] Menja principalment zooplàncton.[5]
És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; pelàgic-nerític; amfídrom i de clima subtropical (25°S-36°S, 17°E-34°E).[2][6] Es troba a Àfrica: Moçambic, Sud-àfrica, Eswatini i Tanzània.[7][3]
És inofensiu per als humans.[2]
Depredadors
[modifica]A Sud-àfrica és depredat per Galeichthys feliceps, Elops machnata, Thryssa vitrirostris, Pomatomus saltatrix, Argyrosomus holepidotus, Argyrosomus hololepidotus, Lichia amia, Monodactylus falciformis, Platycephalus indicus, Ceryle rudis i Hydroprogne tschegrava.[8]
Ús comercial
[modifica]Es comercialitza fresc o en salaó.[9]
Referències
[modifica]- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- 1 2 3 4 Binohlan, Crispina B.; Boden, Gert. «Gilchristella aestuaria (Gilchrist, 1913) Gilchrist's round herring» (en anglès). FishBase.
- 1 2 Eccles, D.H., 1992. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the freshwater fishes of Tanzania. Prepared and published with the support of the United Nations Development Programme (project URT/87/016). FAO, Roma. 145 p.
- ↑ Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.
- ↑ Whitfield, Allan K.; Harrison, Trevor D. «Gilchristella aestuaria (Pisces: Clupeidae) biomass and consumption of zooplankton in the Sundays Estuary» (en anglès). South African Journal of Marine Science, 17, 1, 6-1996, p. 49–53. DOI: 10.2989/025776196784158644. ISSN: 0257-7615.
- ↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
- ↑ «Country List - Gilchristella aestuaria» (en anglès). Fishbase. [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ «Predators - Gilchristella aestuaria» (en anglès). Fishbase. [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap. 398 p.
Bibliografia
[modifica]- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
- Talbot, M.M.J.-F. i D. Baird, 1985. Oxygen consumption of the estuarine round herring Gilchristella aestuaris (Gilchrist & Thompson). S. Afr. J. Zool. 20:1-4.
- Whitfield, A.K. i S.J.M. Blaber, 1978. Feeding ecology of piscivorous birds at Lake St. Lucia. Part 1. Diving birds. Ostrich, 49(4):185-198.