Ginestola gàl·lica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGinestola gàl·lica
Cytisus hirsutus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuGenisteae
GènereCytisus
EspècieCytisus hirsutus Modifica el valor a Wikidata
(L.) Link (1829)
Nomenclatura
Sinònims
  • Chamaecytisus Aggregatus* Chamaecytisus ciliatus (Wahlenb.)rothm.
  • Chamaecytisus hirsutissimus (K. Koch)czerep.
  • Chamaecytisus hirsutus (L.)link
  • Chamaecytisus leucotrichus (Schur)czerep.
  • Chamaecytisus supinus aggregatus (Schur)a. & D. Love
  • Chamaecytisus supinus (L.)link
  • Cytisus aggregatus Schur
  • Cytisus alpestris Schur
  • Cytisus capitatus Scop.
  • Cytisus colchicus Albov
  • Cytisus falcatus Waldst. & Kit.
  • Cytisus gallicus A. Kern.
  • Cytisus hirsutus ciliatus (Wahlenb.)asch. & Graebn.
  • Cytisus hirsutus hirsutus L.
  • Cytisus hirsutus leucotrichus (Schur)asch. & Graebn.
  • Cytisus hirsutus ponticus Nyman
  • Cytisus leucotrichus (Schur) schur
  • Cytisus prostratus Scop.
  • Cytisus pumilus De Not.
  • Genista capitata (Scop.) scheele
  • Genista hirta elongata (Scheele) rouy
  • Genista pedunculata pedunculata L'Her.
  • Genista supina (L.) scheele

La ginestola gàl·lica ,Chamaecytisus hirsutus, és una planta perenne dins la família de les fabàcies.

Descripció[modifica]

Chamaecytisus hirsutus fa de mitjana de 30 a 40 cm d'alt. La tija és més o menys ascendent, lignificada en la seva part més baixa amb branques anuals herbàcies i ascendents (sufruticosa) amb pèls de mm de llargada (d'on prové l'epítet específic llatí hirsutus que significa pilosa). Les fulles són caducifolies i trifoliades, ovades a el·líptiques, piloses en l'anvers i revers, de 18-25 mm de llargada. Les flors són inicialment de color groc taronja després passen a ser marrons-vermelloses. Floreix d'abril a juny. Les seves tavelles fan 25-40 mm de llargada, molt piloses i maduren a finals d'estiu.

Galeria[modifica]

Distribució[modifica]

Europa del centre i del sud incloent Catalunya i el País Valencià.

Hàbitat[modifica]

Es troben en ambients calcaris i relativament àrids com són les pastures seques la vora dels boscos. Viu des del nivell del amr als 1500 m d'altitud.

Referències[modifica]

  • Pignatti S. - Flora d'Italia - Edagricole – 1982. vol. III
  • Tutin, T. G. et al., eds. 1964–1980. Flora europaea
  • USDA Arxivat 2013-09-27 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]