Vés al contingut

Giovanni Angelo Becciu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiovanni Angelo Becciu

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juny 1948 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Pattada (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
  Bisbe titular de Roselle
En el càrrec des de 15 d'octubre de 2001
  Nunci apostòlic a Angola Angola i São Tomé i Príncipe São Tomé i Príncipe
10 d'octubre de 2001 – 23 de juliol de 2009
  Nunci apostòlic a Cuba Cuba
23 de juliol de 2009 – 10 de maig de 2011
  Substitut per Afers Generals
En el càrrec des de 10 de maig de 2011
Dades personals
NacionalitatItàlia
ReligióCatòlica
FormacióAcadèmia Pontifícia Eclesiàstica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (2001–), sacerdot catòlic (1972–), teòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Consagració1 de desembre de 2001 per
Angelo Sodano
Cronologia
2021judici Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org
Llista
Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants
1r setembre 2018 – 24 setembre 2020
← Angelo Amato – Marcello Semeraro →
Cardenal
28 juny 2018 –
Substitut d'Afers Generals de la Secretaria d'Estat
10 maig 2011 – 29 juny 2018
← Fernando Filoni – Edgar Peña Parra →
Nunci apostòlic a Cuba
23 juliol 2009 – 10 maig 2011
← Luigi Bonazzi – Bruno Musarò →
Arquebisbe catòlic
1r desembre 2001 –
Arquebisbe titular
1r desembre 2001 – 28 juny 2018
← Marcello Zago – Christophe Zakhia El-Kassis →
Nunci apostòlic a São Tomé i Príncipe
15 novembre 2001 – 23 juliol 2009
← Aldo Cavalli – Novatus Rugambwa →
Nunci apostòlic a Angola
15 octubre 2001 – 23 juliol 2009
← Aldo Cavalli – Novatus Rugambwa → Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Angelo Becciu (Pattada, província de Sàsser, 2 de juny de 1948) és un sacerdot i diplomàtic italià de la Santa Seu, delinqüent convicte. Entre 2011 i 2018 fou Substitut per Afers Generals, un càrrec clau dins la Cúria Romana. El papa Francesc el va nomenar cardenal el 28 de juny de 2018. El 24 de setembre de 2020 va renunciar als drets del cardenalat.

Va dirigir la Congregació per a les Causes dels Sants entre 2018 i 2020, quan va dimitir d'aquest càrrec i dels drets i privilegis del cardenalat, inclòs el dret de participar en un conclave papal, quan el van implicar en un escàndol de corrupció financera; manté el títol de cardenal.[1][2][3]

El juliol de 2021, un jutge vaticà va ordenar processar Becciu i nou persones més per malversació, abús de poder i suborn. Els càrrecs estaven relacionats amb una inversió immobiliària a Londres. Becciu va dir que era innocent i "víctima d'una conspiració". El judici de Becciu va ser el primer judici criminal d'un cardenal en un tribunal vaticà.[4][5][6]

El 16 de desembre de 2023 fou condemnat a cinc anys i mig de presó i a inhabilitació de per vida per a exercir cap càrrec a la Santa Seu.[7]

Biografia

[modifica]

Va rebre l'ordenació sacerdotal el 27 d'agost de 1972 de les mans del bisbe Francesco Cogoni, de la diòcesi d'Ozieri, a la que fou adscrit. Va treballar en diverses nunciatures apostòliques, entre elles les de República Centreafricana, Nova Zelanda, Regne Unit, França i Estats Units.

El 15 d'octubre de 2001 el Papa Joan Pau II el nomena nunci apostòlic a Angola i arquebisbe titular de Roselle. Un mes després el Papa el nomena nunci apostòlic a São Tomé i Príncipe. L'1 de desembre de 2001 rep l'ordenació episcopal de les mans del cardenal Angelo Sodano.

El 23 de juliol de 2009 el Papa Benet XVI el transfereix a la delicada nunciatura apostòlica de Cuba.[8] El 10 de maig de 2011 el Papa el nomena Secretari per als Assumptes Generals de la Secretaria d'Estat vaticana en substitució de l'arquebisbe Fernando Filoni, nomenat prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles.[9]

El 31 d'agost de 2013 el papa Francesc el confirma en el càrrec. El 18 d'abril de 2015 fou guardonat amb l'Orde al Mèrit de la República Italiana.[10] En gener de 2014 Becciu va reclamar a l'ex subcomandant de la Guàrdia suïssa que donés noms respecte a les afirmacions que existia un poderós lobby gai al Vaticà. El comandant retirat de la Guàrdia suïssa Elmar Mäder va dir al setmanari suís Sonntag que hi havia una xarxa d'homosexuals a la cúria romana, insinuant que plantajava un "risc de seguretat" per al Papa.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Poggioli, Sylvia «'You Cannot Serve Both God And Money': Vatican's Financial Scandal Takes New Twist». NPR, 14-10-2020.
  2. ↑ Puella, Philip «Italian woman in Vatican financial scandal investigation arrested». Reuters, 14-10-2020.
  3. ↑ «Vatican Cardinal Angelo Becciu resigns from office and 'rights' of cardinals». Catholic News Agency, 24-09-2020. [Consulta: 24 setembre 2020].
  4. ↑ Povoledo, Elisabetta «In a First, a Cardinal Testifies in a Vatican Criminal Trial». New York Times, 17-03-2022 [Consulta: 16 abril 2022].
  5. ↑ Francis X. Rocca, Vatican Indicts Cardinal, Nine Other People Over London Real-Estate Deal, Wall Street Journal (July 3, 2021).
  6. ↑ «Vatican embezzlement trial: Cardinal Angelo Becciu among 10 charged». , 03-07-2021.
  7. ↑ «El Vaticà condemna a cinc anys i mig de presó al cardenal Angelo Becciu per corrupció». Vilaweb, 16-12-2023 [Consulta: 16 desembre 2023].
  8. ↑ Two key appointments to Roman Curia
  9. ↑ Mons Giovanni Angelo Becciu, nuevo Sustituto para los Asuntos Generales de la Secretaría de Estado a infocatolica.com
  10. ↑ Sito web del Quirinale: dettaglio decorato.
  11. ↑ Archbishop Becciu Says Ex-Swiss Guard Should Disclose Names of “Gay Lobby” a zenit.org


Càrrecs públics
Precedit per:
Aldo Cavalli 		Nunci apostòlic a Angola Angola i São Tomé i Príncipe São Tomé i Príncipe

2001-2009 		Succeït per:
Novatus Rugambwa
Precedit per:
Luigi Bonazzi 		Nunci apostòlic a Cuba Cuba

2009-2011 		Succeït per:
Bruno Musarò
Precedit per:
Fernando Filoni 		Substitut per Afers Generals

2011- 		Succeït per:
en el càrrec
Precedit per:
Giovanni Coppa 		cardenal diaca de San Lino

2018- 		Succeït per:
en el càrrec
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Giovanni_Angelo_Becciu&oldid=32799442»