Giovanni Battista Ferrari (cardenal)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiovanni Battista Ferrari
Biografia
Naixement1450 Modifica el valor a Wikidata
Mòdena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 1502 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortVerí Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Càpua
9 agost 1501 – 20 juliol 1502
← Joan LlopisHipòlit d'Este →
Cardenal prevere San Crisogono
5 octubre 1500 – 20 juliol 1502
← Girolamo Basso della RovereAdriano Castellesi →
Cardenal
28 setembre 1500 (Gregorià) –
Bisbe de Mòdena
11 setembre 1495 – 9 agost 1501
← Gian Andrea BocciacciFrancesco Ferrari →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Battista Ferrari (Mòdena, 1450 - Roma, 20 de juliol de 1502) fou un cardenal i arquebisbe italià.

Biografia[modifica]

Llicenciat en dret a Pàdua, va entrar de jove a l'estat eclesiàstic i es va traslladar a Roma sota la protecció del cardenal Roderic de Borja, que li va obtenir prebendes i la canongia al capítol de la catedral de Mòdena.

El cardenal Borja, nebot del papa Calixt III, va facilitar l'accés de Ferrari a les oficines de la cúria romana, que va ser admès a la possessió dels oficis de procurador de cartes apostòliques (1471), abreviador de Parco Maggiore (1482) i referendari (1495). També va ser secretari de Joan II d'Aragó.

L'11 de setembre de 1495 va ser elegit bisbe de Mòdena però, a causa dels seus compromisos a la Cúria, gairebé mai no va residir a la seva ciutat episcopal.

Des del 12 d'abril de 1496 fins a la seva mort va ser encarregat de la dataria apostòlica, distingida per la seva capacitat de procurar diners mitjançant la venda d'oficis i beneficis. També va vetllar pels interessos d'Hèrcules I d'Este a la cort papal i va concertar el compromís de Lucrècia Borja, filla del papa Alexandre VI, amb Alfons d'Este, fill d'Hèrcules.

Ferrari va ser nomenat cardenal al consistori del 28 de setembre de 1500 i el 5 d'octubre del mateix any va rebre el títol de San Crisogono.

El 9 d'agost de 1501 va ser traslladat a la seu metropolitana de Càpua.

Va morir el 1502, enverinat pel seu servent Sebastiano Pinzoni (potser per encàrrec d'Alexandre VI o de Cèsar Borja, desitjós d'apoderar-se de les seves riqueses).

El seu cos, enterrat inicialment a Sant Joan del Laterà, fou traslladat posteriorment a la catedral de Mòdena, on el seu germà Francesco l'havia succeït a l'episcopat.

Bibliografia[modifica]