Gisella Perl
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 desembre 1907  Sighetu Marmației (Romania) |
| Mort | 24 novembre 1988 (80 anys) Hertseliyya (Israel) |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ginecologia, infertilitat i autobiografia |
| Lloc de treball | Nova York |
| Ocupació | ginecòloga |
Gisella Perl (Sighetu Marmației, 10 de desembre de 1907 – Hertseliyya, Israel, 16 de desembre de 1988) fou una ginecòloga jueva romanesa deportada a Auschwitz el 1944, on va poder ajudar centenars de dones com a metgessa. Després de ser transferida a Bergen-Belsen, va sobreviure fins a l'alliberament i va emigrar a Nova York on va continuar treballant com a ginecòloga però també per fer memòria de l'Holocaust. El 1948 va publicar el llibre de memòries I Was a Doctor in Auschwitz. Després va emigrar a Israel amb la seva filla, que s'havia salvat amagada amb una família no jueva. Hi continuà exercint fins a la seva mort.
Vida[modifica]
Gisella Perl va néixer a Sighetu Marmaţiei, que aleshores pertanyia a Hongria però després del Tractat de Trianon (1920) passà a ser romanesa. El 1923, als 16 anys, es va graduar de l'escola, primera de la seva classe, única noia i única jueva. Volia estudiar medicina i ho aconseguí malgrat l'oposició inicial del seu pare que considerava que aquests estudis li farien perdre la fe.[1]
Finalment Perl fou una ginecòloga de renom a Sighetu i es va casar amb un altre metge (de cognom Krauss) amb qui tingué un fill i una filla. Amb la invasió dels nazis, el 1944, juntament amb la seva família i la pràctica totalitat de la nombrosa població jueva de la ciutat, va ser deportada a Auschwitz. La seva formació mèdica va fer que Josef Mengele li ordenés de treballar com metgessa al camp. Se li ordenà d'informar de dones embarassades amb la promesa que les durien a un altre camp amb millor alimentació. Però quan Perl descobrí que en realitat les dones embarassades eren exterminades o destinades als experiments de Mengele, que incloïen la vivisecció, va decidir salvar les mares practicant avortaments, malgrat el dilema moral que això li posava.[1]
Després va ser traslladada a Bergen-Belsen on estigué fins a l'alliberament; en aquest moment descobrí que tota la seva família havia estat exterminada i intentà suïcidar-se amb verí, tot i que no ho aconseguí.[2]
El 1947 va arribar als Estats Units per fer una sèrie de conferències. Tenia la intenció de dedicar-se exclusivament a la memòria de l'Holocaust i no exercir la medicina. Però, en un dinar amb Eleanor Roosevelt, aquesta la persuadí de tornar-se a dedicar a la medicina. En principi no aconseguí el permís de residència ja que es considerava que podia haver col·laborat amb els metges nazis. Finalment el 1951 aconseguí la ciutadania estatunidenca. Va treballar a l'Hospital Mount Sinai com a ginecòloga i s'especialitzà en el tractament de la infertilitat.[2]
La seva activitat a la memòria de l'Holocaust es va plasmar en la publicació del llibre "I was a doctor in Auschwitz" (1948). El seu testimoni contribuí també a la condemna d'Irma Grese.
Perl va descobrir que la seva filla, Gabriella Krauss Blattman, havia sobreviscut. El 1979 va anar a viure amb ella a Herzliya,[2] on continuà treballant com a ginecòloga.
Biografia en pel·lícula[modifica]
El 2003 es va estrenar la pel·lícula "Out of the Ashes", dirigida per Joseph Sargent, que és una biografia de Perl. El paper de Perl és interpretat per Christine Lahti.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Brozan, Nadine. «Out of Death, a Zest for Life». New York Times, 15-11-1982.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Anne S. Reamey Gisella Perl: Angel and Abortionist in the Auschwitz Death Camp phdn.org
- ↑ Informació sobre la pel·lícula a International Cinematographers Guild