Giuseppe Rabboni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiuseppe Rabboni

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juliol 1800 Modifica el valor a Wikidata
Cremona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1856 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Varenna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor, flautista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentFlauta Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Rabboni,_Giuseppe Modifica el valor a Wikidata

Giuseppe Rabboni (Cremona, 16 de juliol de 1800 - Varenna, 10 de juny de 1856) fou un flautista, compositor i professor italià, fundador de l'escola de flauta de Milà.

Biografia[modifica]

Giuseppe Rabboni va ser, el 1808, el primer membre del Conservatori de Milà (va estudiar la flauta a la classe de l'oboista i el fagotista Giuseppe Buccinelli) i es va graduar brillantment el 1817. Una fantàstica carrera de concerts va començar immediatament en duo amb el gran clarinetista Ernesto Cavallini. Primera flauta al Teatre de la Scala, a partir del 1827 esdevingué titular de la classe de flauta al Conservatori, classe que aconseguí obrir com a instrument autònom. Entre els seus nombrosos alumnes destaca Angelo Panzini i el famós Antonio Zamperoni, el seu successor a La Scala i al Conservatori. Giuseppe Verdi a si mateix, entusiasta sobre la reducció i adaptació de la seva obra Il trovatore per a flauta, violí i el piano, publicades per Ricordi en 1854, li va donar una dedicació autògraf en una de les puntuacions, el que demostra el gruix i la qualitat de la feina de la "Estimat mestre Rabboni", com el va definir el mateix Verdi.

Personalitat artística[modifica]

Com a compositor va escriure essencialment passatges per al seu instrument, peces originals, fantasies sobre motius d'obres teatrals, duets, tros i quartets, però sobretot va traduir i editar l'edició italiana - "amb importants complements" - del mètode francès de Berbiguier. Des del punt de vista tècnic es va orientar cap a les flautes alemanyes i austríaques, especialment les flautes de Ziegler.

Referències[modifica]

  • Gianni Lazzari, La flauta transversal, història, tècnica, acústica, Torí, 2003
  • Maurizio Bignardelli, italians Il Virtuosi del segle XIX, a 'Syrinx', 28/1996