Sistema global per a comunicacions mòbils

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sistema global per a comunicacions mòbils o en anglés Global System for Mobile communications (GSM) [1] és un estàndard mundial de segona generació (2G) per a telefonia mòbil. Va ser creat per la CEPT i desenvolupat per la ETSI i és obert, no propietari i evolutiu. GSM predomina a Europa i és majoritari a la resta del món tot i que a partir del 2004 les operadores de telecomunicacions l'estan substituint progressivament per UMTS.

Aquest sistema va ser desenvolupat pel grup "Group Special Mobile" (les sigles GSM provenen originàriament d'aquí) de l'institut d'enginyeria de telecomunicacions europeu (ETSI), la principal diferència amb els seus predecessors radica en que tant els canals de veu com els de senyalització són digitals i per tant, de manera natural, el sistema suporta també transmissió de dades, també hi ha una millora en la seguretat de les comunicacions i en la reducció d'interferències aconseguides, entre altres motius, gràcies a la tècnica del salt de freqüència.

Les estacions base GSM utilitzen una modulació GMSK (Gaussian Minimum Shift Keying) obtinguda a partir d'una modulació MSK que és una variant de la FSK. Per a l'accés a l'interície radio s'usen 2 slots TDMA de banda estreta entre l'estació base i el telèfon mòbil. Per tal de minimitzar les fonts d'interferència i aconseguir una major protecció de dades s'usa el frequency hopping (anomenat habitualment en català salt en freqüència) a una velocitat de 217 salts per segon, aquest mecanisme està sota el control de les antenes i no dels terminals.

GSM disposa de quatre versions principals en funció de les bandes utilitzades: GSM-850, GSM-900, GSM-1800 i GSM-1900. GSM-900 (900 MHz) i GSM-1800 (1,8 GHz) i totes elles fan de GSM l'estàndard majoritari al món. Tot i que inicialment al continent Americà i part d'Àsia es va fer servir l'estàndard IS-95 (que utilitza CDMA) diferents operadors l'han acabat substituint per GSM, en concret GSM-850 (850 MHz) i GSM-1900 (1,9 GHz). El canvi de banda es deu al fet que als Estats Units d'Amèr!ca les bandes de 900 i 1800 MHz són usades per a comunicacions militars. En funció del nombre de bandes que pot fer servir un terminal, rep la denominació dual, tribanda o quadribanda.

Millores posteriors a l'estàndard van rebre diferents noms com Servei general de paquets per ràdio (GPRS) i EDGE, aquests formen part de l'anomenada generació 2.5 que fan el sistema GSM apte per a la transmissió de dades a velocitats de l'ordre de centenars de kbps i en continua evolució i millora. Aquesta família d'estàndards es coneix com a GERAN.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema global per a comunicacions mòbils Modifica l'enllaç a Wikidata