Vés al contingut

Gonçal Peris Sarrià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:12, 19 des 2014 amb l'última edició de KRLS Bot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Verònica de Gonçal Peris al Museu de Belles Arts de València.

Gonçal Peris o Gonçal Peris Sarrià fou un pintor documentat entre 1380 i 1451, és una de les principals figures de la pintura valenciana de la primera meitat del segle XV, junt amb Antoni Peris, Miquel Alcanyís i Jaume Mateu.

Era membre d'una família de pintors instal·lada a València al segle XIII, de la qual només s'ha pogut identificar a Antoni i a Gonçal Peris. La seua formació artística va tindre lloc en els últims anys del segle XIV i els primers del següent, formació feta al taller de Pere Nicolau (actiu a València des de 1390 fins a la seua mort el 25 de juliol de 1408). Peris fou nomenat conservador dels béns del seu mestre, però al poc de temps hagué de comparèixer davant la justícia, veient-se obligat a passar aquestos béns a Jaume Mateu, hereu universal de Pere Nicolau. Des d'aleshores passà a dirigir una taller que tenia clients d'elevat rang.

Una mostra d'això, i una de les seus primeres pintures datades amb seguretat, és el retaule de Santa Marta i Sant Climent de 1412 contractat pel bisbe de Barcelona, Francesc Climent, per a la catedral de València, la taula central del qual es conserva al museu d'aquesta. Aquesta taula mostra la influència de Marçal de Sas, qui treballà amb ell i amb Pere Nicolau.

Els anys 1427 i 1428 rep pagaments, junt amb Jaume Mateu, per les pintures del sostre de la Sala del Consell de la Casa de la Ciutat de València. Aquestes pintures representaven als reis de València i estaven col·locades entre les jàssenes de l'enteixinat de la sala. Del conjunt només se'n salvaren 4 de l'enderroc de l'edifici el 1860, conservades ara al MNAC.

Retaule de Sant Martí, santa Úrsula i Sant Antoni.

L'any 1438 li encarregaren, junt amb el seu nebot Garcia Peris i el seu alumne Joan Reixac, que analitzara una obra feta per Lluís Dalmau. Aquest havia tornat de Flandes el 1436, introduint en la pintura valenciana els últims corrents flamencs, corrents reforçats per la presència a la ciutat, entre 1439 i 1460, del pintor de Bruges, Lluís Alimbrot. La pintura de Gonçal Peris es veurà afectada per aquest nou corrent, com es veu al retaule de Sant Martí, Santa Úrsula i Sant Antoni, de 1443 i procedent de la cartoixa de Portaceli, conservat al Museu de Belles Arts de València i que es considera una de les peces mestres de la pintura valenciana del segle XV.

L'última notícia que es té de Gonçal Peris és el seu testament i la seua mort el 1451 a l'Hospital de les Beguines de València.

Obres

Se li atribueixen un grup homogeni d'obres, algunes de dubtosa autoria, però ací se'n esmenten algunes de les més segures:

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gonçal Peris Sarrià