Gonzalo Rodríguez Martín-Granizo
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 25 febrer 1928  Lleó (Espanya) | ||||||||||
| Mort | 16 desembre 1992 (64 anys) Madrid | ||||||||||
 Cap de l'Estat Major de la Defensa | |||||||||||
| 18 de maig de 1990 – 16 de desembre de 1992 | |||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | militar | ||||||||||
| Activitat | 1946 - 1992 | ||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||
| Grau militar | almirall | ||||||||||
| Premis | |||||||||||
Llista
| |||||||||||
Gonzalo Rodríguez Martín-Granizo (Lleó, 25 de febrer de 1928-Madrid, 16 de desembre de 1992) va ser un militar espanyol, almirall de la Armada que va arribar a ser Cap d'Estat Major de la Defensa (JEMAD) des de 1990 fins a la seva defunció.[1][2]
Biografia
[modifica]Marín-Granizo va ingressar en la carrera militar el 1946 amb la seva incorporació a l'Escola Naval Militar. Cinc anys després va aconseguir el grau d'alferes de navili. Va estar destinat a bord de diferents bucs de la flota com els destructors Álava, Marqués de la Ensenada i Sánchez Barcáiztegui o els creuers Almirante Cervera i Canarias.[3] A terra va tenir com a destinació la pròpia Escola Naval on s'havia format, cap en la Divisió d'Estratègia (1984) i segon en la prefectura (1986) de l'Estat Major de l'Armada, cap de l'Estat Major Conjunt de la Defensa en ascendir a almirall, cap de la Flota (1987)[4] i cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD),[1][2][3] nomenat pel govern el 1990 en substitució del tinent general, Gonzalo Puigcerver Romá. Va morir mentre exercia el càrrec de JEMAD a causa d'un vessament cerebral.[2] El va substituir com JEMAD el tinent general José Rodrigo Rodrigo.
Va ser considerat un modernitzador de les Forces Armades, clau en la coordinació amb l'OTAN[1] i a desplegar un paper internacional en missions de pau de l'exèrcit espanyol en diferents escenaris com la guerra de Kosovo.[2] Coautor juntament amb l'historiador i marí, José Ignacio González-Aller Hierro, del llibre Submarinos republicanos en la Guerra Civil española (1982),[5] el 1999, a títol pòstum i amb caràcter honorífic, va ser ascendit a almirall general de l'Armada.[3]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «El jefe de la cúpula militar muere de un derrame cerebral». El País, 17-12-1992 [Consulta: 4 agost 2016].
- 1 2 3 4 «Fallece Martín-Granizo, «artífice de la apertura de las Fuerzas Armadas al mundo»». Diario ABC, 17-12-1992 [Consulta: 4 agost 2016].
- 1 2 3 «La Armada rinde homenaje al almirante general Gonzalo Rodríguez Martín-Granizo». Revista Naval, 14-04-2007. ISSN: 1885-3331 [Consulta: 4 agost 2016].
- ↑ «El almirante Rodríguez Martín-Granizo, nombrado nuevo jefe de la Flota». El País, 24-12-1987 [Consulta: 4 agost 2016].
- ↑ «Submarinos republicanos en la guerra civil española». Dialnet. [Consulta: 4 agost 2016].