Vés al contingut

Gordana Siljanovska-Davkova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGordana Siljanovska-Davkova

(2024) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(mk) Гордана Силјановска-Давкова Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 maig 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Okhrida (República Socialista de Macedònia) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta de Macedònia del Nord
12 maig 2024 –
← Stevo Pendarovski
Diputada de l'Assemblea de la República de Macedònia del Nord

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaVilla Vodno (en) Tradueix (2024–) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Sants Ciril i Metodi de Skopje
Universitat de Ljubljana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocada, catedràtica, política Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Sants Ciril i Metodi de Skopje Modifica el valor a Wikidata
PartitVMRO–DPMNE Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpretsedatel.mk Modifica el valor a Wikidata

Gordana Siljanovska-Davkova (macedoni: Гордана Силјановска-Давкова) (Okhrida, 11 de maig de 1953) és una professora de dret universitària i jurista macedònia, sisena presidenta de Macedònia del Nord des del maig de 2024. Va ser candidata a les eleccions presidencials del 2019, quan va perdre davant de Stevo Pendarovski a la segona volta. Va tornar a presentar-se a les eleccions presidencials del 2024 i va derrotar Pendarovski. És la primera dona presidenta de Macedònia del Nord.

Primers anys i educació

[modifica]

Gordana Siljanovska-Davkova va néixer l'11 de maig de 1953 a Okhrida, en aquell moment Iugoslàvia, l'actual Macedònia del Nord.[1] Va completar la seva educació primària i secundària a Skopje. Es va graduar a la Facultat de Dret de la Universitat Sants Ciril i Metodi de Skopje el 1978, on també va obtenir el seu màster. Va defensar la seva tesi, titulada Local Self-Government — Between Norms and Reality, a la Universitat de Ljubljana i va obtenir el seu doctorat.[1]

Carrera

[modifica]

Es va convertir en professora assistent de sistemes polítics a la Facultat de Dret a Skopje el 1989 i professora associada de dret constitucional i sistemes polítics el 1994. Va esdevenir professora titular l'any 2004 i, des de llavors, ha impartit cursos sobre dret constitucional, sistemes polítics i sistemes polítics contemporanis i autogovern local. Va ser membre de la Comissió Constitucional de l'Assemblea de la República de Macedònia (1990-1992) i ministra sense cartera al primer gabinet de Branko Tsrvènkovski (1992-1994). També va ser experta de l'ONU i vicepresidenta del Grup Independent d'Autogovern Local del Consell d'Europa. Va ser membre de la Comissió de Venècia (2008-2016), on va formar part de les subcomissions d'Institucions Democràtiques, Poder Judicial, Amèrica Llatina i del Consell de Justícia Constitucional. És autora d'uns 200 articles científics sobre dret constitucional i sistema polític.[2]

Del 2017 al 2018, com a figura pública, es va oposar a l'adopció de la llei d'extensió de la llengua albanesa.[3] Considera que l'acord de Prespa signat entre Grècia i Macedònia del Nord per resoldre la disputa sobre el nom de Macedònia és una "violació de la llei nacional" i una "greu violació dels drets humans col·lectius i individuals dels ciutadans de Macedònia".[4]

A la conferència de VMRO-DPMNE a Struga, va ser nominada com a candidata del partit a les eleccions presidencials de 2019.[5] Després de la seva elecció, va prometre que si guanyava, iniciaria un segon referèndum i restauraria l'antic nom al país.[6] Va ser derrotada per Stevo Pendarovski.

Siljanovska es va tornar a presentar a la presidència a les eleccions del 2024. Aquesta vegada, va derrotar el titular en el càrrec Pendarovski per un ampli marge i es va convertir en la primera dona a ser escollida presidenta de Macedònia del Nord.[7]

Uns dies abans de la seva investidura, Siljanovska es va pronunciar a favor de la revisió de l'Acord de Bon Veïnatge amb Bulgària del 2017 i en contra de la inclusió dels búlgars a la constitució del país, que és una condició sense la qual Macedònia del Nord no pot ser membre de la UE.[8] En aquesta ocasió, el primer ministre búlgar en funcions, Dimitar Glavtxev va afirmar que Bulgària no firmaria més compromisos amb Macedònia del Nord.[9] El president Rumen Radev va respondre que caldria canviar la Constitució macedònia i respectar els drets dels búlgars, així com aturar el discurs d'odi contra Bulgària.[10]

Presidència

[modifica]

Siljanovska va ser investitda com a presidenta el 12 de maig de 2024. Durant el seu discurs inaugural, es va referir al seu país com "Macedònia", en lloc del seu nom oficial de "Macedònia del Nord", fet que va fer que l'ambaixadora grega Sophia Philippidou abandonés l'acte en protesta. El ministeri d'Afers Exteriors grec va dir posteriorment que les accions de Siljanovska eren una violació de l'Acord de Prespa i posaven en perill les relacions entre els dos països, així com l'adhesió de Macedònia del Nord a la Unió Europea. Siljanovska també es va comprometre a "feminitzar" i "europeïtzar" el país i va posar èmfasi en el paper de les dones a Macedònia del Nord al llarg del seu discurs.[11]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Македонска енциклопедија, том II. Скопје, Македонска академија на науките и уметностите, 2009. ISBN 978-608-203-024-1. стр. 1358. (in Macedonian).
  2. Биографија на проф. д-р Гордана Силјановска-Давкова, официјален веб портал на Faculty of Law "Justinian I" (Skopje)
  3. «Сиљановска Давкова: Ваквото воведување на Законот за јазиците е ноторно кршење на Деловникот кој што е најважен акт на Собранието» (en macedoni). Kurir.mk. Arxivat de l'original el 2019-04-20. [Consulta: 19 juny 2023].
  4. «North Macedonia's New President Prefers The Country's Old Name». Radio Free Europe/Radio Liberty, 09-05-2024. [Consulta: 12 maig 2024].
  5. НМ. «ВМРО-ДПМНЕ ќе ја кандидира Силјановска-Давкова на претседателските избори» (en macedoni). Нова Македонија, 16-02-2019. [Consulta: 19 juny 2023].
  6. «Силјановска ќе игра "втор референдум" за Договорот од Преспа» (en macedoni). dw.com. [Consulta: 19 juny 2023].
  7. «North Macedonia elects first woman president as center-left incumbents suffer historic losses» (en anglès). Associated Press, 09-05-2024. [Consulta: 9 maig 2024].
  8. ВМРО-ДПМНЕ ще иска промени в Договора за приятелство с България. 02 май 2024, Дневник.
  9. Главчев за Северна Македония: Ние повече отстъпки няма накъде да правим. 09.06.2024, DarikNews.bg.
  10. Радев: Скоро ще проличи дали Силяновска ще работи за европейската перспектива на РСМ. 09.05.2024, БГНЕС.
  11. «North Macedonia’s new president reignites a spat with Greece at her inauguration ceremony» (en anglès). Associated Press, 12-05-2024. [Consulta: 12 maig 2024].