Gorg Blau (Noedes)

Infotaula de geografia físicaGorg Blau
Imatge
El Gorg Blau, al fons del seu circ
TipusAntic llac glacial
Localització
Entitat territorial administrativaNoedes (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraRibera de Noedes
Map
 42° 38′ 43″ N, 2° 12′ 46″ E / 42.645397°N,2.212675°E / 42.645397; 2.212675
Dades i xifres
Altitud2.022 m
Superfície4,4 ha Modifica el valor a Wikidata

El Gorg Blau és un estany d'origen glacial, o gorg, del terme comunal de Noedes, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

És el més nord-occidental dels "gorgs de Noedes", a la capçalera[1] de la vall del mateix nom, al peu de la Serra de Madres. La seva aigua s'aboca en el Gorg Estelat, i després, per les rieres de Noedes[2] primer, i del Callan, després, acaba desguassant a la Tet.

Jacint Verdaguer canta el Gorg Blau, juntament amb el Corg Negre, que és en terme d'Oleta i Èvol, i el Gorg Estelat en el cant XII del poema Canigó:

« Adéu, los de Noedes,

Estany Negre, Estany Blau i l'Estelat,
espills d'eixes pinedes
i d'eix cel de safir immaculat!

»
— Jacint Verdaguer, Canigó, Cant XII

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «100 - Noedes». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Payré, Didier. «La processó al Gorg Estelat». A: Muntanya, Núm. 801. Octubre 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1995. ISBN ISSN 0212-2111. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Noedes». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

  1. El Gorg Blau en els ortofotomapes de l'IGN
  2. El desguàs del Gorg Estelat va a parar a l'Estany del Clot (1.640 m) (també dit estany de les Socarrades o estany d'en Clemenç) i d'ací continua per la Ribera de Noedes

Enllaços externs[modifica]