Goswinda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGoswinda
Biografia
Naixement c. 530
valor desconegut
Mort 589 (Gregorià) (58/59 anys)
valor desconegut
Causa de mort Penjament
  Rei visigot 

Altres
Títol Reina
Cònjuge Atanagild
Leovigild
Fills Galsuinda
Brunequilda
Modifica les dades a Wikidata

Goswinda, Gosuinda o en francès Goïswinthe,[1] nascuda cap a 530, morta el 589, fou una reina visigoda de la segona meitat del segle VI, mare de la princesa Brunequilda, reina d'Austràsia (coneguda a França com Brunehaut).

Biografia[modifica]

Goswinda és considerada una dona de poder, enèrgica i determinada, així com una fervent arriana.

Es va casar en principi amb el rei Atanagild; d'aquest matrimoni naixeren Galswinda, que es casarà amb el rei franc Khilperic I de Nèustria, i Brunequilda, que es casarà amb Sigebert I d'Austràsia.

Després de la mort d'Atanagild el 567, es va casar amb Leovigild germà del nou rei Liuva I (567-572) (i ell mateix rei el 572), que ja tenia dos fills del seu primer matrimoni, Ermenegild i Recared. Leovigild era també un partidari de l'arrianisme. La princesa franca Ingunda, que era néta de Goswinda (a través de la seva filla Brunequilda) va ser enllaçada amb Ermenegild; a la seva vinguda al regne visigot va passar per la província de Septimània, i es va detenir a Agde on era Bisbe Fronimi (Fronimius), un gal de Bourges que havia emigrat a la regió en temps de Liuva I i havia estat consagrat després bisbe de la ciutat; Fronimius va alliçonar a la princesa perquè no es deixés convertir a l'arrianisme; Leovigild va tenir notícies d'això, però no va fer res en aquell moment. Goswinda va tractar de convertir a Inguda a l'arrianisme però sense aconseguir-ho, i finalment va ser allunyada de la cort quan Ermenegild, el fill de Leovigild, fou nomenat duc de la Bètica i associat al tron, sent enviat a Hispalis (Sevilla); Goswinda el va haver d'acompanyar potser per seguir intentant convèncer a Inguda. Ermenegild probablement es va revoltar (579) reclamant el tron, instigat per Goswinta, i es va convertir al catolicisme en busca de suports (582) si bé la tradició catòlica ha fet d'Ermenegild un rebel religiós. Joan de Biclar diu que fou Goswinda la que va instigar la revolta d'Ermenegild, aparentment per assegurar un tron per als seus descendents (Gosuinda va tenir dues filles; Galsuinda, que va morir sense descendents del seu enllaç amb Khilperic I de Soissons; i Brunequilda, que va tenir tres fills: Khildebert, rei d'Austràsia; Clodosinda, casada amb el rei Autari de Longobardia; i Ingundis o Ingunda); no obstant el casament d'Ingunda amb l'hereu ja assegurava el tron i no s'aconsegueix comprendre el motiu que va poder induir a la reina sobretot tenint en compte que era una ferotge arriana. Una teoria diu que no mirava per la seva descendència sinó per ella mateixa, que volia tornar a la cort de Toledo. En tot cas la rebel·lió va fracassar i el 586 el rei va fer executar el seu fill.

Més tard Goswinda va conspirar contra el fill del seu marit, Recared, després de la seva decisió que els visigots s'havien de convertir al catolicisme, i el 589 fou executada, per penjament segons Màxim de Saragossa.

Citacions de Gregori de Tours[modifica]

Gregori de Tours evoca Goiswinda a la seva "Història dels Francs":

«Hi va haver aquest any a Hispània una gran persecució dels cristians; alguns van ser enviats en exili, privats dels seus béns, esgotats per la fam, tancats a les presons, pegats amb vares i morts per diversos suplicis. Aquests crims eren dirigits sobretot per Gonswinda (mare de Brunequilda, amb la que el rei Leovigild s'havia casat després de la mort del seu germà Atanagild. Però la venjança divina, sobre els que havien infligit aquestes humiliacions als servidors de Déu, es va manifestar als ulls de tots els pobles; ja que un núvol blanc es va estendre sobre un dels ulls de Gonswinda, i va privar les seves parpelles de la llum que faltava al seu esprit…; ».

L'acusa també d'haver matat la seva néta, Ingunda (filla del rei Sigebert I després d'haver volgut convertir-la a la religió arriana sense èxit (no obstant Inguda tot i ser maltractada, no va pas morir a causa dels fets d'aquest relat):

«Ingunda, filla del rei Sigebert, havia estat conduïda a Hispània amb un gran aparell, i rebuda molt alegrement per la seva àvia Gonswinda. Però aquesta no va tolerar molt de temps que continués sent de la religió catòlica, i va començar, per dolces paraules, a voler persuadir-la de fer-se batejar a l'església arriana; però ella, negant-s'hi amb un valor de mascle, va començar a dir: En tinc prou d'haver-me netejat una vegada del pecat original per un bateig saludable, i d'haver confessat la santa Trinitat, igual a un sol Déu. Declaro que hi crec de tot el meu cor, i mai no renunciaré a la meva fe. Davant aquestes paraules, Gonswinda, encesa d'una còlera furiosa, va prendre la noia pels cabells, i la va llençar a terra, la va trepitjar molt de temps sota els seus peus, i, coberta de sang, va ordenar que fos desposseïda i fos submergida a la piscina; però molts asseguren que el seu esperit mai no s'ha separat de la nostra fe».

Notes i referències[modifica]

  1. És així com la designa Gregori de Tours al volum V de la seva « Història dels Francs»