Vés al contingut

Grànul de Birbeck

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els grànuls de Birbeck són orgànuls citoplasmàtics en forma de barra[1] o de "raqueta de tennis" amb una densitat lineal central i aspecte estriat. Són una troballa microscòpica característica en la histiocitosi de cèl·lules de Langerhans (histiocitosi X).

La seva informació és induïda per la langerina.[2]

Funció

[modifica]

El seu funcionament és debatut, però una teoria és que migren a la perifèria de les cèl·lules de Langerhans i alliberen els seus continguts a la matriu extracel·lular. Una altra teoria és que el grànul de Birbeck funciona en l'endocitosi mitjançada per receptors, de manera similar als pous revestits amb clatrina.

Història

[modifica]

Els grànuls de Birbeck foren descoberts per Michael Stanley Clive Birbeck (1925-2005), un científic i microscopista electrònic britànic que treballà al Chester Beatty Cancer Research Institute de Londres entre el 1950 i el 1981.[3]

Referències

[modifica]
  1. Mc Dermott R, Ziylan U, Spehner D, et al. «Birbeck granules are subdomains of endosomal recycling compartment in human epidermal Langerhans cells, which form where Langerin accumulates». Mol. Biol. Cell, vol. 13, 1, Gener 2002, pàg. 317–35. DOI: 10.1091/mbc.01-06-0300. PMC: 65091. PMID: 11809842.
  2. Kissenpfennig A, Aït-Yahia S, Clair-Moninot V, et al. «Disruption of the langerin/CD207 gene abolishes Birbeck granules without a marked loss of Langerhans cell function». Mol. Cell. Biol., vol. 25, 1, Gener 2005, pàg. 88–99. DOI: 10.1128/MCB.25.1.88-99.2005. PMC: 538791. PMID: 15601833.
  3. synd/2221 a Who Named It

Enllaços externs

[modifica]