Graciela Bianchi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGraciela Bianchi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Graciela Elena Bianchi Poli Modifica el valor a Wikidata
14 novembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Uruguai Modifica el valor a Wikidata
Senadora d'Uruguai
15 febrer 2020 –
Diputada de l'Uruguai
2015 – 14 febrer 2020 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut de Professors Artigas
Universitat de la República Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora, advocada, política Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacional de l'Uruguai (2014–)
Front Ampli (1971–2014) Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): gbianchi404 Modifica el valor a Wikidata

Graciela Bianchi (Uruguai, 14 de novembre de 1953) és una advocada, escriptora, professora d'història i política uruguaiana.

Va estudiar magisteri d'història a l'Institut de Professors Artigas. Es va jubilar després de 35 anys en la docència.[1] Va ser en educació secundària directora per 18 anys del Liceu Bauzá, secretària de Germán Araújo al Senat i secretària del Consell Directiu Central (CODICEN). Va treballar a l'equip del programa «Esta boca es mía» del Canal 12 de l'Uruguai fins al 2014.[2]

En 2013 es suma a Partit Nacional, donant suport a la candidatura presidencial de Luis Lacalle Pou, treballant amb la llista 404.[3]

Va ser elegida senadora i diputada per Montevideo en les eleccions presidencials de l'Uruguai de 2014. No obstant això, el gener de 2015, va anunciar que no assumiria el seu escó al senat, optant per a assumir-lo com a diputada.[4][5]

En les eleccions d'octubre de 2019 va ser novament elegida senadora per la llista 404 de Luis Lacalle, preparada per assumir l'escó el primer de març de l'any 2020.

Va contreure matrimoni i és mare de dos fills, el major escriptor i el menor arquitecte.[6]

Referències[modifica]

  1. «La Directora se jubila» (en castellà). LR21 [Uruguai], 16-09-2012. Arxivat de l'original el 2015-01-27 [Consulta: 11 març 2020].
  2. «Esta Boca es Mía se renovó en la Tele» (en castellà). La República [Uruguai], 28-03-2014.
  3. «El Frente da vergüenza y no quiero ser cómplice» (en castellà). El País [Uruguai], 11-06-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 11 març 2020].
  4. «Bianchi no va al Senado, asume Delgado» (en castellà). 180, 27-01-2015. Arxivat de l'original el 2015-01-27. [Consulta: 14 abril 2022].
  5. «Graciela Bianchi» (en castellà). Parlamento del Uruguay. Arxivat de l'original el 2015-01-27. [Consulta: 14 abril 2022].
  6. «¿Quién es Graciela Bianchi?» (en castellà). Tiempo, 15-09-2012.[Enllaç no actiu]