Granja Vendrell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Granja Vendrell
411 Granja Vendrell, c. Girona 59 (Barcelona).jpg
Dades
Tipus establiment comercial
Part de Eixample
Creació 1921
Característiques
Altitud 22 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització Carrer de la Diputació, 331, Barcelona
 41° 23′ 39″ N, 2° 10′ 18″ E / 41.394166666667°N,2.1716666666667°E / 41.394166666667; 2.1716666666667
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Identificador 43399
Modifica les dades a Wikidata

La Granja Vendrell, fundada l'any 1921 i gestionada per les tres generacions d'una mateixa família (Demetri Vendrell, Carme Marcé i Demetri Vendrell), és un local tradicional localitzat a la Dreta de l'Eixample de Barcelona inclòs, per les seves característiques històriques i estètiques, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya,[1] així com en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona, elaborat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 2016. Aquest últim es tracta d'un Pla de Protecció dels Comerços Emblemàtics, englobat dins del Pla Especial de Protecció de la Qualitat Urbana de Barcelona,[2] que ja dóna suport a 211 establiments emblemàtics, classificats en Establiments de Gran Interès, Establiments d'Interès i Establiments que contenen Elements d'Interès Paisatgístic. Tots ells es troben enllaçats entr ells per l'anomenada Ruta dels Emblemàtics.

La Granja Vendrell es troba en la Categoria E2 d'aquest pla de protecció, és a dir, en els Establiments d'Interès.[3]

Descripció[modifica]

Es tracta d'un comerç situat al costat del límit dret de l'edifici afrontat al carrer de Girona 59 amb cantonada al carrer de la Diputació 331. Disposa d'una porta d'accés de vidre i una finestra en un parament d'aplacat de marbre, pintat l'any 2000, que no conserva cap element del moment de la seva fundació, a excepció d'unes lletres Art déco, afegit d'uns anys posteriors i actualment protegides.

Interior de la Granja Vendrell
Interior de la Granja Vendrell

Cal tenir en compte que l'any 1941 es reformà la seva façana amb un disseny de l'arquitecte Pere-Jordi Bassegoda i Musté, de la mateixa manera que el 1970 es renovà el paviment de la botiga, el mostrador i la vidriera exterior, que passà de ser de fusta a alumini.

L'interior sí conserva elements originals, tals com les finestres de l'entresolat (obertures de la zona on la família propietària i treballadors habitaven), el mirall amb perímetre bisellat de les parets laterals (es tracta d'un regal de l'empresa Danone) i un llum penjat amb globus de vidre blanc. Cal mencionar també l'arrambador continu a totes les parets, de marbre blanc vetejat amb sòcol i remat negres. A la paret del taulell, l'arrambador es desenvolupa amb fusta fins gairebé el sostre.[4] Tots aquests elements, donada la seva antiguitat i tractar-se d'un exemple prototipus del model tradicional de granja, també es troben protegits.

Història [cal citació][modifica]

L'establiment el va fundar el 1921 Demetri Vendrell, ajudant de la Granja Viader, el somni del qual era crear el seu propi negoci a partir dels coneixements adquirits en la reconeguda granja del carrer de Xuclà de Barcelona, juntament amb la seva esposa Maria Àngels Lapuyade, aragonesa d'Alcolea de Cinca. La inauguració tingué lloc l'endemà de contraure matrimoni; de fet, la nit de noces la passaren a la Granja Vendrell,[5] donat que durant molt de temps també fou la residència de la família (4 fills i 8 néts) i els seus treballadors (dependentes i repartidors).

Façana original

Inicialment, la Granja Vendrell comercialitzava productes de la Granja Viader; es tractava d'un negoci humil però amb una clientela ja més o menys establerta, procedent de l'anterior lleteria localitzada en el mateix establiment. No obstant això, progressivament el negoci anà creixent fins al punt d'aconseguir elaborar els seus propis productes, sota la marca Begaleche, en la masia familiar que els temps de bonança permeteren comprar. Aquesta es trobava a la població de Begues (Baix Llobregat), de la qual procedia en Demetri Vendrell. Aquesta marca de llet no només seria distribuïda a la Granja Vendrell, sinó que també es vendria en altres lleteries i granges.

Amb el temps, fundaren altres sucursals, com la del carrer de Castillejos, i també una indústria de gel i mantega a la masia de Begues. És en aquest període que es duria a terme la renovació de la façana abans esmentada, habilitada per a ésser adaptada als canvis d'estació, incloent un sistema de conversió de façana d'hivern a estiu i viceversa.

L'especialitat [cal citació][modifica]

Com el seu nom indica, la Granja Vendrell era un establiment especialitzat en lactis. De fet, els seus esmorzars i berenars són els àpats que més renom i prestigi li donaren, no només per l'alta qualitat dels seus productes de pastisseria, sinó també, especialment, per la seva nata, totalment casolana i elaborada amb llet de cabra (la gran majoria de granges del moment la muntaven amb llet de vaca), i flams. Els suïssos, doncs, eren el seu producte estrella.

El mató també tingué un paper important entre les seves especialitats, i també, encara que això ja fou més endavant, els canelons de Sant Esteve, les croquetes casolanes i la crema catalana.

Segona façana

localitzava

La vida a la Granja Vendrell [cal citació][modifica]

Al taulell de la Granja Vendrell hi havia sempre dues o tres dependentes, més els fundadors i els seus fills i esposes. Tots ells vivien i dormien en el propi establiment.

Cada repartidor, un cop es llevava, baixava a través del pati interior (per a evitar passar per les estances de la família) al magatzem, on es trobaven preparades les lleteres, que havien de repartir per tot Barcelona i voltants, amb el seu corresponent nom. El repartiment de la llet es feia inicialment amb una mula i, més tard, un camió.

Treballar a la Granja Vendrell per a un empleat, doncs, significava viure-hi i formar part de la família, d'aquí que, fins i tot, sortissin moltes núvies vestides de blanc d'ella.

Cada dia se servien entre 300 o 400 litres de llet. Amb el temps, però, l'activitat va anar minvant i les dependentes van anar sent substituïdes pels membres de la família.

Marca de llet de la Granja Vendrell
Cartells publicitaris de la Granja Vendrell

Curiositats[modifica]

La Granja Vendrell, donat el seu llarg recorregut al carrer de Girona, ha viscut diversos moments destacats i curiosos de la ciutat de Barcelona.[cal citació]

El primer d'ells és la Guerra Civil (1936-1939), moment en el qual aquest establiment familiar fou un dels encarregats de distribuir aliments i productes de subsistència al barri. D'aquesta manera, mitjançant els constants viatges que el seu fundador, Demetri Vendrell, feia de Begues a Barcelona i viceversa, molts aliments, transportats a la part baixa de les lleteres, van poder ser repartits entre els veïns del barri en temps de mancances. Els que en sortiren més beneficiats foren els veïns del mateix edifici en el qual es trobava la Granja, ja que, mitjançant una corriola i un cistell, a través del pati interior, podien rebre els aliments necessaris.[cal citació]

Una segona curiositat és la filmació de Salvador (Puig Antich), rodada en el barri. (Salvador Puig Antich fou detingut al proper Bar Funicular del carrer del Consell de Cent), moment en el qual la Granja Vendrell fou punt de reunió i d'operacions dels actors i actrius.[cal citació]

Finalment, no podem oblidar l'aparició de la Granja Vendrell en el llibre Barcelona Gráfica d'America Sánchez, ja que evidencia la importància de les lletres Art Déco de la seva façana.[6]

Aparicions en premsa i exposicions[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Granja Vendrell Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Granja Vendrell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  2. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/serveis/la-ciutat-funciona/urbanisme-i-gestio-del-territori/informacio-urbanistica/portal-informacio-urbanistica
  3. FICCcat. «Ruta dels Emblemàtics. Granja Vendrell», 26-07-2017. [Consulta: 23 febrer 2019].
  4. «Granja Vendrell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  5. http://www.finestresdelamemoria.org/el-casament-dels-besavis
  6. «Granja Vendrell: des del 1921 oferint caliu de barri i bons suïssos (Eixample)» (en ca), 21-11-2016. [Consulta: 23 febrer 2019].