Guadalupe Delgado Pineda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGuadalupe Delgado Pineda

Guadalupe Delgado Pineda (Segle XIX - segle XX) fou una pedagoga i inspectora d'ensenyament de la II República vinculada a Alacant.[1]

Biografia[modifica]

Amb l'arribada de la II República, s'eliminen de la Inspecció de Primera Ensenyança les zones masculines i femenines, es crea la Junta d'Inspectors i es realitza el repartiment de zones de manera igualitària entre els membres de les localitats de la província i dels barris de la capital alacantina. Guadalupe Delgado havia pres possessió del càrrec del 10 de gener de 1931. Compartirà la tasca amb tres dones més durant l'etapa republicana.[1]

Va participar en les activitats de la Inspecció de cara a difondre idees, tendències i mètodes entre els mestres, com queda reflectit als seus articles tant al Boletín de la Inspección com alguna vegada a la premsa diària. En aquesta darrera es qüestiona la necessitat de formar mestres, tants com es puguen necessitar si s'acompleixen les expectatives sobre la quantitat d'escoles que es volen construir, ja que encara no s'havia publicat el Pla Professional del Magisteri.[1]

Al Boletín de la Inspección va escriure sobre «Roberto Owen, pedagogo» i sobre la pedagogia de Cossío articles tèorics de divulgació pedagògica. A «El cuento de la escuela» planteja els avantatges i les possibilitats d'utilitzar aquesta modalitat literària amb els xiquets, sobretot per als més xicotets, i també publica un conte escrit per ella, «Un xiquet, una princesa i un tresor».[1]

Fou designada pels seus companys d'Inspecció per formar part de la Junta de Protecció de Menors el gener de 1934 i, front la dimissió presentada per l'inspector en cap, el Sr. Olmos, fou inclosa en una terna elevada a la Direcció General per nomenar nou inspector en cap, però no va ser escollida. Sí que ho fou per a realitzar una visita d'inspecció extraordinària a La Nucia. La inspectora Delgado va iniciar les gestions per a obrir una escola a la partida d'El Albir, d'Altea, al febrer de 1936. La trobem relacionada també amb l'àmbit de les colònies, mitjançant el seu assessorament als consells locals de Primera Ensenyança.[1]

Continua treballant en la Inspecció després de la guerra i de la depuració, almenys fins al 1942, i forma part de la Junta que presideix Virtudes Abenza. El 1964 ja no figura a la nòmina d'Inspecció de la província.[1]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Moreno Seco, M. (1995). Conflicto educativo y secularización en Alicante durante la II República (1931-1936). Alicante: Instituto Juan Gil-Albert. Consellería de Educación.
  • Boletín de Educación de Alicante y su provincia. Inspección Provincial de Alicante. Alicante, 1933-1936