Guerrera

La guerrera és una jaqueta militar amb faldons drets i no gaire llargs, i cordada fins al coll quan no duu solapes; la màniga pot ésser de terminació simple o bé dur puny girat. Es corda pel sistema habitual de botons i traus, amb botonadura que pot ser vista, o bé amagada per tapeta; és més rar l'ús de gafets (encara que s'emprin per a tancar el coll dret o girat). La guerrera constitueix la versió militar de la jaqueta o americana civil coetània.

El terme català guerrera equival a l'espanyol guerrera; al francès tunique, vareuse i (a voltes) veste;^[1] a l'italià tunica i giubba;^[2] al portuguès casaco i dólman^[3] (túnica al Brasil); al romanès tunică (que també significa 'túnica') i veston; a l'anglès tunic (que també significa 'túnica');^[4] a l'alemany Waffenrock;^[5] al rus kítel (китель) --a voltes frentx (френч)--;^[6] etc., etc.

La guerrera sorgí a mitjan segle xix, en substitució de la casaca; de fet, era una adaptació militar del nou tipus de jaqueta de faldons rectes que de feia dècades havia substituït la casaca en la vida civil. Els primers models sovint duien faldons bastant llargs, és a dir, prenien forma de levita. En concret, la guerrera fou adoptada per l'exèrcit prussià el 1842; pel sardopiemontès el 1843; pel francès el 1845; per l'austríac el 1849; per l'estatunidenc el 1851; pel britànic el 1854; pel rus el 1855; per l'espanyol i el portuguès el 1856; etc.

D'ençà la seva aparició, la guerrera ha estat la peça de vestimenta superior essencial de la majoria d'exèrcits, per a tots els graus (en combinació amb la caçadora, a partir de la dècada de 1940, i de la jaqueta de campanya, posteriorment).

L'evolució tipològica de la guerrera ha estat la següent, a grans trets:

Durant la segona meitat del segle xix la guerrera era de coll dret, i la creuada era tan habitual com la recta; sovint els punys eren girats i duien els ornaments heretats de la casaca. Usualment es tancava amb força botons (element característic de l'època també en la roba civil). Era força habitual que manqués de butxaques. Incorporà muscleres en el darrer quart del segle, a mesura que s'eliminaren les tradicionals xarreteres, impràctiques i pesants.
Durant la primera meitat del segle xx la forma més habitual de guerrera era tancada, de coll girat i amb butxaques almenys pectorals; el puny girat tendí a rarificar-se; el nombre de botons es reduí dràsticament, a la manera actual.
A partir de la segona meitat del segle XX la guerrera generalment és de solapes i duta amb camisa i corbata.^[7]

En la segona postguerra mundial, la guerrera fou desplaçada de caserna i campanya per la caçadora militar de tipus britànico-estatunidenc (o per la jaqueta de campanya, als EUA i en alguns altres casos). Entre finals dels anys cinquanta i inicis dels seixanta, aqueixa caçadora adquirí faldons i esdevingué la jaqueta de campanya^[8] (de coll girat o de solapes, i força sovint amb punys aplicats) generalitzada de llavors ençà com a peça superior dels uniformes de diari i campanya en la majoria d'exèrcits del món. Des de mitjan segle xx, doncs, la guerrera de tipus més tradicional s'ha circumscrit a passeig i gala; per norma general, avui, com dèiem més amunt, és de solapes i es combina amb camisa i corbata per a tots els graus.

Pel que fa a la caiguda, la guerrera, en principi, és entallada, cosa que es considera necessària per comoditat, llibertat de moviments i, fins i tot, per estètica, atès que han de cenyir-la el cinturó i les cingles. Tradicionalment les guerreres tendien a ésser molt entallades, a voltes fins a la incomoditat. Des de mitjan segle XX l'entallament de la guerrera sol ésser lleuger, i és un patró que es conserva encara, tot i que, havent esdevingut peça de passeig i gala, avui acostuma de dur-se sense cinturó. L'entallament permet que la guerrera conservi el mateix tipus de caiguda (remarcant els faldons) que presentava quan es duia amb cinturó.

Durant força temps, la gran excepció a la universalitat de la guerrera fou la tropa soviètica, que en comptes de guerrera usava la tradicional guimnastiorka (гимнастёрка) russa, una brusa llarga i tancada (es posava passant-la pel cap), generalment amb coll dret i sense muscleres. La guerrera pròpiament dita, generalment recta, hi era pròpia de l'oficialitat. Al principi fou de coll girat. El 1943, amb la restauració dels usos uniformològics pre-revolucionaris, passà al coll dret i incorporà pales per tal d'acollir les divises filotsaristes. Del 1955 ençà la guerrera de passeig i gala era de solapes, mentre que la de diari i campanya romangué de coll dret fins a readoptar el girat el 1970. Entre la tropa, la guimnastiorka no seria desplaçada per la guerrera (de coll girat per a diari i campanya, de solapes per a sortida i gala, i sempre amb pales afegides) fins al 1970, ben tardanament.

Notes

↑ Tunique (que també significa 'túnica') fou el nom de la 'guerrera' durant el segle xix. Vareuse és la denominació usual de la 'guerrera' a partir del segle xx; alhora, aquest mot conserva el valor original de 'brusa marinera'. Veste ha estat la denominació oficial de determinats models de guerrera, potser de manera arbitrària; durant el segle xix havia estat el nom de la 'jaqueta curta', mentre que al món civil significava i significa 'jaqueta, americana'; actualment és el nom francès de la 'jaqueta de campanya'.
↑ Tunica (que també equival a 'túnica') s'aplica a la guerrera del segle XIX; giubba, a la del segle XX (i XXI). Giubba, a més, és el nom italià de la 'jaqueta de campanya'.
↑ Casaco també significa 'jaqueta'; dólman també equival a 'dòlman'. No és fàcil establir els criteris que menen a aplicar l'un nom o l'altre a aquest o aquell model de guerrera. A banda d'això, dólman és, també, un dels noms que es dona en portuguès europeu a la 'jaqueta de campanya'; l'altre és casaco de campanha.
↑ Val a dir que en l'anglès dels EUA la 'guerrera' s'anomena coat, el mateix mot que s'aplicava a la casaca. Emperò, els estatunidencs semblen tendir a usar tunic per a designar la guerrera d'altres exèrcits, almenys en els camps acadèmic i divulgatiu.
↑ De fet, Waffenrock fou el nom amb què nasqué la peça internacionalment, i continua essent el nom que la designa genèricament. Emperò, força models concrets de guerrera han dut i duen noms oficials específics. Per exemple, a Alemanya, durant la primera meitat del segle xx, Waffenrock tendí a reservar-se per a designar la 'guerrera de passeig i gala', mentre que la de campanya rebia els noms de Feldrock (1907-1915), de Bluse (1915-1920) i, sota el Tercer Reich, de Feldbluse (1935-1944). En el cas de l'Imperi d'Àustria, d'Àustria-Hongria i de la Primera República d'Àustria, la guerrera de passeig i gala fou sempre Waffenrock; la de campanya s'anomenà primer Kittel (quan presentava forma de brusa), i, a partir de 1868, Bluse o Feldbluse. Avui dia el terme Waffenrock no s'aplica oficialment a la guerrera de passeig i gala de cap exèrcit germanòfon: és Dienstjacke a la RFA, Uniformrock a Àustria, Veston a Suïssa... Es tracta, certament, d'una matèria prolixa.
↑ El nom kítel és el més antic i genèric; sorgí a mitjan segle xix com a adaptació de l'alemany Kittel, que en la llengua original designava la brusa blanca d'estiu de l'exèrcit austríac. No debades: al principi, kítel era el nom de la guerrera blanca d'estiu de l'oficialitat russa, contrapartida de la guimnastiorka de la tropa. En adoptar el caqui com a color universal de l'exèrcit (1907), kítel passà a designar tota guerrera d'oficial (només els oficials duien guerrera, de fet). D'acord amb l'estil de l'època, les guerreres a què s'aplicava aquest nom eren de coll dret. Per això, a partir de la Primera Guerra Mundial, frentx (del cognom de Sir John French, comandant del Cos Expedicionari Britànic a França en 1914-1915) designava la guerrera de tipus més modern, és a dir, de coll girat (o de solapes) i amb butxaques frontals i/o de faldó (el nom oficial fou рубаха-френч, rubakha-frentx, 'camisa-guerrera' o 'guerrera camisera', en 1924-1943). El 1943 el nom kítel es recuperà per a la guerrera d'oficial, en revertir aquesta al coll dret, alhora que ho feia la guimnastiorka. Des del 1954 kítel designa qualsevol tipus de guerrera, sigui de gala, diari o campanya, amb coll dret o girat, incloent-hi la variant de solapes. El terme només exclou, d'una banda, la guerrera de solapes per a gala (mundir), i, de l'altra, la guerrera de feineig, anomenada kurtka, de línia força semblant a la jaqueta de campanya; aquesta rebé el mateix nom quan fou adoptada. D'ençà 1954, doncs, frentx cau en desús oficialment. Això no obstant, ambdós mots poden oscil·lar en la parla col·loquial, almenys entre els civils.
↑ L'uniforme caqui britànic de 1902, en ésser reformat el 1913, introduí la guerrera de solapes per a l'oficialitat, combinada amb camisa i corbata. Aquest ús s'estendria molt lentament a l'oficialitat d'altres exèrcits; de fet, només s'hi generalitzaria als anys setanta o vuitanta. Entre la tropa, la guerrera de solapes apareixeria, generalment, en la segona meitat del segle xx; amb tot, l'exèrcit italià del període feixista fou un dels primers del món a vestir tots els graus amb guerrera de solapes (fins i tot per a campanya), en el marc de la riforma Baistrocchi de 1933/34.
↑ També coneguda com a brusa de campanya.

Vegeu també

Viccionari

[1] Tunique (que també significa 'túnica') fou el nom de la 'guerrera' durant el segle xix. Vareuse és la denominació usual de la 'guerrera' a partir del segle xx; alhora, aquest mot conserva el valor original de 'brusa marinera'. Veste ha estat la denominació oficial de determinats models de guerrera, potser de manera arbitrària; durant el segle xix havia estat el nom de la 'jaqueta curta', mentre que al món civil significava i significa 'jaqueta, americana'; actualment és el nom francès de la 'jaqueta de campanya'.

[2] Tunica (que també equival a 'túnica') s'aplica a la guerrera del segle XIX; giubba, a la del segle XX (i XXI). Giubba, a més, és el nom italià de la 'jaqueta de campanya'.

[3] Casaco també significa 'jaqueta'; dólman també equival a 'dòlman'. No és fàcil establir els criteris que menen a aplicar l'un nom o l'altre a aquest o aquell model de guerrera. A banda d'això, dólman és, també, un dels noms que es dona en portuguès europeu a la 'jaqueta de campanya'; l'altre és casaco de campanha.

[4] Val a dir que en l'anglès dels EUA la 'guerrera' s'anomena coat, el mateix mot que s'aplicava a la casaca. Emperò, els estatunidencs semblen tendir a usar tunic per a designar la guerrera d'altres exèrcits, almenys en els camps acadèmic i divulgatiu.

[5] De fet, Waffenrock fou el nom amb què nasqué la peça internacionalment, i continua essent el nom que la designa genèricament. Emperò, força models concrets de guerrera han dut i duen noms oficials específics. Per exemple, a Alemanya, durant la primera meitat del segle xx, Waffenrock tendí a reservar-se per a designar la 'guerrera de passeig i gala', mentre que la de campanya rebia els noms de Feldrock (1907-1915), de Bluse (1915-1920) i, sota el Tercer Reich, de Feldbluse (1935-1944). En el cas de l'Imperi d'Àustria, d'Àustria-Hongria i de la Primera República d'Àustria, la guerrera de passeig i gala fou sempre Waffenrock; la de campanya s'anomenà primer Kittel (quan presentava forma de brusa), i, a partir de 1868, Bluse o Feldbluse. Avui dia el terme Waffenrock no s'aplica oficialment a la guerrera de passeig i gala de cap exèrcit germanòfon: és Dienstjacke a la RFA, Uniformrock a Àustria, Veston a Suïssa... Es tracta, certament, d'una matèria prolixa.

[6] El nom kítel és el més antic i genèric; sorgí a mitjan segle xix com a adaptació de l'alemany Kittel, que en la llengua original designava la brusa blanca d'estiu de l'exèrcit austríac. No debades: al principi, kítel era el nom de la guerrera blanca d'estiu de l'oficialitat russa, contrapartida de la guimnastiorka de la tropa. En adoptar el caqui com a color universal de l'exèrcit (1907), kítel passà a designar tota guerrera d'oficial (només els oficials duien guerrera, de fet). D'acord amb l'estil de l'època, les guerreres a què s'aplicava aquest nom eren de coll dret. Per això, a partir de la Primera Guerra Mundial, frentx (del cognom de Sir John French, comandant del Cos Expedicionari Britànic a França en 1914-1915) designava la guerrera de tipus més modern, és a dir, de coll girat (o de solapes) i amb butxaques frontals i/o de faldó (el nom oficial fou рубаха-френч, rubakha-frentx, 'camisa-guerrera' o 'guerrera camisera', en 1924-1943). El 1943 el nom kítel es recuperà per a la guerrera d'oficial, en revertir aquesta al coll dret, alhora que ho feia la guimnastiorka. Des del 1954 kítel designa qualsevol tipus de guerrera, sigui de gala, diari o campanya, amb coll dret o girat, incloent-hi la variant de solapes. El terme només exclou, d'una banda, la guerrera de solapes per a gala (mundir), i, de l'altra, la guerrera de feineig, anomenada kurtka, de línia força semblant a la jaqueta de campanya; aquesta rebé el mateix nom quan fou adoptada. D'ençà 1954, doncs, frentx cau en desús oficialment. Això no obstant, ambdós mots poden oscil·lar en la parla col·loquial, almenys entre els civils.

[7] L'uniforme caqui britànic de 1902, en ésser reformat el 1913, introduí la guerrera de solapes per a l'oficialitat, combinada amb camisa i corbata. Aquest ús s'estendria molt lentament a l'oficialitat d'altres exèrcits; de fet, només s'hi generalitzaria als anys setanta o vuitanta. Entre la tropa, la guerrera de solapes apareixeria, generalment, en la segona meitat del segle xx; amb tot, l'exèrcit italià del període feixista fou un dels primers del món a vestir tots els graus amb guerrera de solapes (fins i tot per a campanya), en el marc de la riforma Baistrocchi de 1933/34.

[8] També coneguda com a brusa de campanya.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]