Guglielmo Andreoli, junior

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGuglielmo Andreoli, junior

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Guglielmo Andreoli Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1862 Modifica el valor a Wikidata
Mirandola (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 1932 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Mòdena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
PareEvangelista Andreoli Modifica el valor a Wikidata
GermansGuglielmo Andreoli i Carlo Andreoli Modifica el valor a Wikidata
Lieder.net: 10977 Modifica el valor a Wikidata

Guglielmo Andreoli, junior (Mirandola (Emilia-Romagna), 9 de gener, 1862 – Mòdena (Emilia-Romagna), 26 d'abril, 1932), va ser un pianista, violinista i compositor italià.

Biografia[modifica]

Fill del mestre Evangelista Andreoli (1810-1875), va prendre el nom del seu germà gran, Guglielmo senior, que va morir molt jove dos anys abans del seu naixement. Un altre germà conegut va ser Carlo Andreoli.

Va rebre les seves primeres lliçons de piano i orgue del seu pare. A partir de 1876 va estudiar al Conservatori de Milà amb Polibio Fumagalli (orgue), Giovanni Rampazzini (violí) i Antonio Bazzini (composició).

Entre 1877 i 1887, va ajudar el seu germà Carlo a organitzar una sèrie de 96 concerts simfònics coneguts com a Concerts populars milanesos,[1] que va dirigir tan bon punt es va graduar el 1883 amb només 21 anys.[2] També va ser director de concerts simfònics a la Societat de Quartets de Milà i durant tres anys va ser la viola del Quartet Campanari fundat per Leandro Campanari.[3]

Al conservatori de Milà va ensenyar harmonia, contrapunt i piano fins al 1927. Entre els seus alumnes recordem a Victor de Sabata[4] i Luigi Picchi.

Andreoli va compondre una trentena d'obres,[5] incloent una fantasia simfònica, dues obertures per a orquestra, rèquiem i altres partitures per a quartets de corda, piano i cant. El 1886 va posar música La Foglia de Giacomo Leopardi.

Andreoli va editar per a Casa Ricordi les reduccions italianes de les obres de Beethoven, Mendelssohn, Weber, Stephen Heller (són famosos els seus 25 estudis progressius per a piano, Op. 47), Ignaz Moscheles, Joachim Raff, Ludvig Schytte i Chopin. El 1898, juntament amb Edgardo Codazzi, va escriure un Manual d'Harmonia complet amb 763 exemples musicals i 210 exemples pràctics, «una obra informada pels criteris físics i experimentals d'Elmholtz i segons molts principis teòrics de Riemann, sense tenir en compte el càlcul. dels harmònics inferiors i la funció melòdico-harmònica descendent real del mode menor, en absolut contrast amb el ascendent del mode major";[6] el manual va tenir molt d'èxit i va ser reimprès i ampliat fins a la 13a edició. També va supervisar l'alliberament de la pedagogia musical italiana a nivell europeu de formació teòrica.[7]

El 1903 va fundar l'Associació Italiana d'Amics de la Música a Milà, juntament amb Enrico Annibale Butti, Franco Da Venezia, Giuseppe Frugatta, Giacomo Oreffice i Angiolo Orvieto.

Es va casar amb Maria Gramigna.[8]

L'escola de música Mirandola i la filharmònica de la ciutat porten el nom dels germans Carlo i Guglielmo junior Andreoli.

Obres[modifica]

  • Manuale di armonia, coautor Edgardo Codazzi, Milano, Cogliati, 1898.

Referències[modifica]

  1. ↑ Allorto.
  2. ↑ Atti e memorie, Societa tipografica modenese, 1933, p. 30.
  3. ↑ Bianca Maria Antolini, Milano musicale 1861-1897, Libreria Musicale Italiana, 1999, p. 272, ISBN 88-7096-239-3.
  4. ↑ Teodoro Celli, L'arte di Victor De Sabata, ERI, 1978, p. 109.
  5. ↑ Giancarlo Rostirolla e Luciano Luciani (a cura di), Guida alle biblioteche e agli archivi musicali italiani, Istituto di bibliografia musicale (IBIMUS), 2004, p. 434, ISBN 978-88-88627-09-0.
  6. ↑ Rassegna dorica cultura, cronaca musicale, De Santis, 1933, p. 303. URL consultato il 15 aprile 2018 (archiviato il 15 aprile 2018).
  7. ↑ Nicholas Baragwanath, The Italian Traditions and Puccini: Compositional Theory and Practice in Nineteenth-Century Opera, Bloomington, Indiana University Press, 2011, p. 21.
  8. ↑ Angelo Pedrazzi, Minuetto per pianoforte per le nozze della graziosa Maria Gramigna coll'egregio Guglielmo Andreoli, Bologna, Fratelli Cocchi, SBN IT\ICCU\MUS\0076875.

Bibliografia[modifica]

  • Riccardo Allorto, Carlo Andreoli, a Dizionario biografico degli italiani, vol. 3, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1961.
  • Marco Bolzani, Gli Andreoli di Mirandola e i Concerti Popolari milanesi (1877—1887), Edizioni «Al Barnardon», 1988.
  • Attilio Brugnoli, Carlo Andreoli, a Enciclopedia Italiana, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana.
  • George Grove, Andreoli family, a Dictionary of Music and Musicians, Londres, Macmillan and Company, 1900.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guglielmo Andreoli, junior
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guglielmo_Andreoli,_junior&oldid=33483986»