Guillem Despuig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGuillem Despuig
Biografia
Naixementsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióclergue, músic, teòric musical Modifica el valor a Wikidata

Gullem Despuig (Catalunya, actiu a finals del segle XV), conegut també amb el nom llatí amb què signa el seu tractat, Guillem de Podio, fou un clergue, músic i tractadista musical del segle xv de probable origen català o valencià. Despuig va ser un dels tractadistes musicals hispànics més influents en la teoria musical de la seva època i en els autors que el van seguir durant el segle xvi i fins al segle xviii.[1]

No es coneix el seu lloc de naixement, però és plausible pensar que fou a Tortosa o bé a València. La seva identitat ha estat també plena de confusions i s'han establert diverses hipòtesis.[2] S'ha especulat que podria correspondre's amb la d'un tal Guillem Molins Despuig, qui va ser beneficiat de la catedral de Barcelona i capellà de Joan II d'Aragó el 1474. Altres, han preferit identificar el personatge amb Guillem Puig qui estigué actiu com a beneficiat de l'església de Santa Caterina de València entre 1479 i 1488. Més certeses ens dona el fet que el 15 de juliol de 1489, "mossen Podio", prevere i mestre de cant, actuava com a perit visitador de l'orgue que s'estava construint a l'església de Sant Tomàs de València.[3] Les recents aportacions documentals de Francesc Vilanueva, permeten afirmar que Gullem Molins Despuig i Guillem de Podio són la mateixa persona.

Colofó (fol. [68]r) del tractat Ars musicorum de Guillem de Podio (o Guillem Despuig), imprès a València per Pere Hagenbach i Leonard Hutz el 1495 (11 d'abril)
Colofó (fol. [68]r) del tractat Ars musicorum de Guillem de Podio (o Guillem Despuig), imprès a València per Pere Hagenbach i Leonard Hutz el 1495 (11 d'abril)

Guillem Despuig és l'autor del tractat Ars musicorum,[4] publicat a València el 1495 (11 d'abril) pel taller de Pere Hagenbach i Leonard Hutz, i d'un altre tractat inèdit amb el títol Enchiridion de principiis musice discipline contra negantes illa et destruentes, conservat manuscrit al fons del Museo Internazionale e Biblioteca della Musica de Bolonya,[5] i dos breus escrits teòrics conservats en aquest mateix manuscrit. El primer comença amb Cinco son las figuras de canto de órgano,[6] i el segon amb Canto es movimiento de voces concordante.[7] També es coneix, del mateix Despuig, un breu tractat en català,[8] igualment dedicat al cant mensural.

La seva obra més coneguda, el tractat Ars musicorum, escrit íntegrament en llatí, està dedicada a Alfons d'Aragó, bisbe de Tortosa. L'obra, dividida en vuit llibres, té una ambició enciclopèdica i tracta temes com el cant pla, el contrapunt i la polifonia. És el primer tractat teòric hispànic imprés que aborda la música polifònica.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Guillem Despuig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ La millor síntesi es troba a Francesc Villanueva Serrano. “El tractadista Guillermus de Podio: bases per a la construcció d'una biografia.” Anuario Musical 65 (2010), pàg. 3-24.
  3. ↑ Francesc Villanueva Serrano. “El tractadista Guillermus de Podio: bases per a la construcció d'una biografia.” Anuario Musical 65 (2010), pàg. 7.
  4. ↑ Edició parcial en traducció anglesa a càrrec d'Albert Seay, a Guillermus de Podio: Ars musicorum, Libri VI et VIII (Colorado Springs: Colorado College Music Press, 1978).
  5. ↑ Bolonya, Museo Internazionale e Biblioteca della Musica, ms. A.71 (pp. 134-190). Vegeu Karl-Werner Gümpel, “Das Enchiridion de principiis musicae discipline des Guillermus de Podio (I)”, Spanische Forschungen der Görres-Gesellschaft, Erste Reihe. Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens, 27. Band (Münster: Aschendorf, 1973), pàg. 359–396; i Francesc Villanueva Serrano, "Guillem de Podio (*1420c; †1500): Estudi biográfic crític, entorn musical a la cort de Joan II d'Aragó i l'obra Enchiridion de principiis musice discipline contra negantes illa et destruentes”, Tesi doctoral, Universitat de València, 2015.
  6. ↑ Bolonya, Museo Internazionale e Biblioteca della Musica, ms. A.71 (pp. 191-207. Edició a càrrec d'Higini Anglès a “La notación musical española de la segunda mitad del siglo XV. Un tratado desconocido de Guillermus de Podio.” Anuario Musical 2 (1947), pàg. 151–173.
  7. ↑ Bolonya, Museo Internazionale e Biblioteca della Musica, ms. A.71 (pp. 266-276). Edició a càrrec de Francesc Villanueva Serrano a “El escrito Canto es movimiento de voces concordante y la novedosa atribución del tratado Modarius a Berno [de Reichenau]”, Nassarre 32 (2016), pàg. 15–31.
  8. ↑ Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 1325 (fols. 14r-19r). Edició a càrrec de Karl-Werner Gümpel, “Eine katalanische Version der Mensurallehre des Guillermus de Podio.” Orbis musica: Studies in Musicology 2/3-4 (1973-1974), pàg. 41–52.

Bibliografia[modifica]

  • Anglés, Higinio «La notación musical española de la segunda mitad del siglo XV. Un tratado desconocido de Guillermus de Podio». Anuario Musical, 2, 1947, pàg. 151-173.
  • Gümpel, Karl-Werner. «Das Enchiridion de principiis musicae discipline des Guillermus de Podio (I)». A: Spanische Forschungen der Görres-Gesellschaft, Erste Reihe. Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens, 27. Band. Münster: Aschendorf, 1973, p. 359-396. 
  • Gümpel, Karl-Werner «Eine katalanische Version der Mensurallehre des Guillermus de Podio». Orbis musica: Studies in Musicology, 2/3-4, 1973-1974, pàg. 41-52.
  • Vecchi, Giuseppe. ed. Gullermo de Podio: Ars musicorum. Bologna: Arnaldo Forni, 1975 (Bibliotheca Musica Bononiensis, II/51).  Edició facsimilar.
  • Podio, Guillermo. Ars musicorum. Madrid: Joyas Bibliográficas, 1976 (Viejos Libros de Música, 4).  Edició facsimilar.
  • Seay, Albert. ed. Guillermus de Podio: Ars musicorum Libri VI et VII. Colorado Springs: Colorado College Music Press, 1978. 
  • Villanueva Serrano, Francesc «El tractadista Guillermus de Podio: bases per a la construcció d'una biografia». Anuario Musical, 65, 2010, pàg. 3-24.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guillem_Despuig&oldid=33238127»