Vés al contingut

Guptes Posteriors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Dinastia Gupta Posterior
490 – 750

Ubicació deRegne Gupta Posterior al seu zenit vers 590, i els seus veïns
Informació
CapitalMaghada
Període històric
Establiment490
Dissolució750
Política
Forma de governmonarquia

La dinastia Gupta Posterior o Tardana fou una dinastia que va governar la regió de Magadha a l'Índia oriental entre els segles VI i VII. El Guptes Posteriors van succeir a l'Imperi Gupta com a governants de Magadha, però no hi ha cap evidència que connecti les dues dinasties; semblen ser dues famílies distintes.[1] Els Guptes Posteriors són anomenats així pels noms dels seus governants que acabaven amb el sufix "-gupta", el qual podrien haver-hi adoptat per reivindicar-se a si mateixos com els successors legítims de l'imperi Gupta.[2]

Història

[modifica]

Després de la decadència de l'Imperi Gupta, els Guptes Posteriors els van succeir com a governants de Magadha.[1] La filla del fundador de la dinastia, Krishnagupta, s'hauria casat amb el príncep Adityavarman de la dinastia Maukhari. Segons la inscripció d'Apshad, el net de Krishnagupta, Jivitagupta, va dur a terme expedicions militars a la regió del Himalaia i al sud-oest de Bengala.[3]

Durant el regnat del fill de Jivitagupta, Kumaragupta, la dinastia va desenvolupar una rivalitat amb els Maukharis. Kumaragupta va derrotar el rei Maukhari Ishanavarman el 554; va morir a Prayaga. El seu fill Damodaragupta va patir algunes derrotes enfront dels Maukharis.[3]

El fill de Damodaragupta, Mahasenagupta, es va aliar amb la dinastia Pushyabhuti (o Vardhana). La seva germana es va casar amb el rei Pushyabhuti Adityavardhana. Va envair Kamarupa i va derrotar a Susthita Varman.[3] Però subsegüentment va fer front a tres invasors: el rei Maukhari Sharva-varman, el rei de Kamarupa Supratishthita-varman, i el rei tibetà Srong Tsan. El seu vassall Shashanka el va abandonar (i més tard va establir el regne independent de Gauda). Sota aquestes circumstàncies, Mahasena-gupta es va veure obligat a fugir de Magadha, i es va refugiar a Malwa. Poc després el rei Pushyabhuti Harxa va restaurar el govern dels Guptes Posteriors a Magadha, i van governar com a vassalls de Harxa.[1]

Després de la mort de Harxa el rei Gupta Adityasena esdevingué el governant sobirà d'un gran regne gran que s'estenia del Ganges al nord fins a Chhota Nagpur al sud i del riu Gomati a l'est a la badia de Bengala a l'oest.[4] Tanmateix, va ser derrotat pels Txalukies.[4]

Jivitagupta II, el darrer governant conegut de la dinastia fou derrotat per Yashovarman de Kanauj.[5]

Governants

[modifica]
Guptes Posteriors com a vassals de Harxa, vers 625
  • Nrpa Shri Krishna-gupta (Kṛṣṇagupta), r. c. 490-505 CE
  • Deva Shri Harsha-gupta (Harṣagupta), r. c. 505-525 CE
  • Shri Jivita-gupta Jo, r. c. 525-550 CE
  • Shri Kumara-gupta, r. c. 550-560 CE
  • Shri Damodara-gupta, r. c. 560-562 CE
  • Shri Mahasena-gupta, r. c. 562-601 CE
  • Shri Madhava-gupta, r. c. 601-655 CE (Reina: Shrimati)
  • Maharajadhiraja Aditya-sena, r. c. 655-680 CE (Reina: Konadevi)
  • Maharajadhiraja Deva-gupta, r. c. 680-700 CE (Reina: Kamaladevi)
  • Maharajadhiraja Vishnu-gupta (Viṣnugupta) (Reina: Ijjadevi)
  • Maharajadhiraja Jivita-gupta II

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]