Gutxo aspre
Centrophorus squamosus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 70 anys |
| Estat de conservació | |
| UICN | espècie amenaçada |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Squaliformes |
| Família | Centrophoridae |
| Gènere | Centrophorus |
| Espècie | Centrophorus squamosus (Bonnaterre, 1788) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Squalus squamosus |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El gutxo aspre (Centrophorus squamosus) és una espècie de tauró que es troba a l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia fins a Sud-àfrica), el Pacífic occidental (Japó, les Filipines, el sud-est d'Austràlia, Nova Zelanda) i l'Índic occidental (illa d'Aldabra).
Descripció
[modifica]- Cos fusiforme amb el musell moderadament allargat.
- Presenta dues aletes dorsals proveïdes d'espines.
- Sense membrana nictitant ni aleta anal.
- Les aletes pectorals sense filament a l'angle intern.
- Té cinc parells de fenedures branquials.
- El color és grisós fosc uniformement distribuït.
- Assoleix un màxim de 158 cm de longitud total.
- El mascle madura sexualment quan fa 103 cm i la femella entre els 137 i els 158 cm.
Hàbitat
[modifica]La seua presència és inusual a les costes dels Països Catalans. Pot considerar-se una espècie rara. Viu en fondàries entre 230 i 2.400 m, encara que hi ha registres per sota dels 3.000 m de profunditat.
Alimentació
[modifica]Consumeix peixos i invertebrats del seu entorn.
Reproducció
[modifica]És ovovivípar aplacentari. Normalment amb ventrades d'un a cinc petits.
Aprofitament
[modifica]Espècie sense interès comercial.
Referències
[modifica]- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 81.
Enllaços externs
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gutxo aspre
- White (2003). Gutxo aspre. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 4 de febrer del 2008 (en anglès).