Vés al contingut

Gyula Benczúr

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGyula Benczúr

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Benczúr Gyula Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 gener 1844 Modifica el valor a Wikidata
Nyíregyháza (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juliol 1920 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Benczúrfalva (Hongria) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de Belles Arts de Múnic (1861–1865) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArt i pintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Košice
Budapest
Múnic Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintor
OcupadorAcadèmia de Belles Arts de Múnic
Universitat Hongaresa de Belles Arts Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
MovimentAcademicisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsKarl Theodor von Piloty Modifica el valor a Wikidata
AlumnesIgnac Ujvary i Gyula Glatter Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCaroline Max Modifica el valor a Wikidata
FillsOlga Vastagh, Ida Dolányi Benczúr, Gyula Benczúr Modifica el valor a Wikidata
GermansBéla Benczúr Modifica el valor a Wikidata

Gyula Benczúr (Nyíregyháza, prov. de Szabolcs-Szatmár-Bereg, (Hongria), 28 de gener, 1844 - Szécsény, prov. Nógrád 16 de juliol, 1920), va ser un pintor i professor d'art hongarès. Es va especialitzar en retrats i escenes històriques.

Estudià en l'Acadèmia de Belles Arts de Múnic durant quatre anys, on fou deixeble de Carl Piloty, de qui va seguir les doctrines estètiques amb la major fidelitat; el 1876 fou nomenat professor a Múnic, i el mateix any ho fou també a l'Escola Nacional de Pintura de Budapest; va obtenir les majors recompenses en les exposicions de Berlín, Viena, Múnich i Anvers, i va ser el pintor de retrats de més prestigi a Hongria; les seves obres principals són els retrats de l'arxiduc Rodolf (Acadèmia de Ciències), de l'emperador Francesc Josep per a una corporació oficial de Budapest, el d'István Tisza per a Szeged, i el seu autoretrat per la Galleria degli Uffizi de Florència.

A més d'aquells retrats son famoses les seves pintures:

  • El bateigs de Vajks
  • La presó de Francisco Rákóczi II
  • El comiat de Laszlo Hunyadi
  • Lluís XVI i Maria Antonieta durant el motí de Versalles
  • Bacante, que es conserva al Museu de Belles Arts de Budapest, per la qual li fou atorgat un gran premi en l'Exposició Universal de París del 1900.

Un any més tard va ser nomenat director de l'Escola Superior de Belles Arts de Budapest, i va rebre l'encàrrec de l'estat de pintar un llenç de dimensions colossals representant la presa de Buda.

Aparellada amb la seva producció pictòrica, Benczúr va realitzar una incessant labor didàctica, sent des de la seva càtedra el representant de la nova generació pictòrica hongaresa, i evitant amb la seva evolució cap a les escoles més recents les excisions que patien els nuclis artístics d'altres països a conseqüència de les lluites contra alguns ensenyaments oficials exercits sense prou talent.

Petita galeria

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • A Pallas nagy lexikona, Volum III (1893);
  • Szana Tamás, Magyar művészek (1887–1889)