Vés al contingut

Hàmdala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Alhamdulillah escrit en sini en una capsa d'encens, dinastia Qing, segle XIX, Xina. Col·lecció Adilnor, Suècia.

La hàmdala és el nom donat al fet de pronunciar l'expressió al-hamdu li-L·lah (àrab: ٱلْحَمْدُ لِلَّٰهِ, al-ḥamdu li-Llāh), que literalment significa ‘la lloança (sigui) per a Déu’, equivalent a ‘lloat sigui Déu’. L'expressió és utilitzada de forma generalitzada pels parlants de l'àrab de qualsevol religió, inclosos cristians i jueus, però sobretot per molts musulmans tant arabòfons com no, a conseqüència del lloc central que aquesta expressió ocupa en l'Alcorà i en els hadits del profeta Muhàmmad. És similar a l'expressió hebrea al·leluia (en hebreu הַלְלוּיָהּ, lit. ‘Déu sigui lloat’).

El significat i l'explicació profunda de la hàmdala han estat objecte d'àmplia exegesi.