Héctor, el estigma del miedo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaHéctor, el estigma del miedo
Fitxa
DireccióCarlos Pérez Ferré Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticAlejandro Soler Pérez Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJose Maria de Orbe Klingenberg Modifica el valor a Wikidata
GuióCarlos Pérez Ferré Modifica el valor a Wikidata
MúsicaOvidi Montllor i Mengual i Toti Soler Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJordi Morraja
Federico Ribes
MuntatgePablo González del Amo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena15 octubre 1984 Modifica el valor a Wikidata
Durada89 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama rural Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0084107 Filmaffinity: 123313 Letterboxd: hector-1984 TMDB.org: 396572 Modifica el valor a Wikidata

Héctor, el estigma del miedo és una pel·lícula espanyola de drama rural de terror psicològic basada en fets reals del 1984 escrita i dirigida per Carlos Pérez Ferré en la que va ser la seva opera prima, i protagonitzada per Ovidi Montllor, qui també va compondre la banda sonora de la pel·lícula juntament amb Toti Soler i va fer un actuació en un drama similar a Furtivos de José Luis Borau.[1]

Sinopsi[modifica]

En un poble fred i aïllat de la Serra dels Plans viu Héctor, un jove sorrut i solitari. Porta una vida rutinària en una casa sinistra en la que mai passa res però marcada per la brutalitat, degut a una coixesa causada pels mals tractes del seu pare, i una única experiència sexual amb Nuria. No té cap contacte amb la gent llevat els dissabtes, quan el seu únic amic Antonio li porta queviures. Les seves vides donen un gir inesperat quan apareix Don Eliseo, un industrial estrany i poderós que vol comprar les seves cases. Antonio cedeix sense pensar-s'ho dos cops, però això a Héctor li fa despertar fantasmes reals o imaginaris, s'oposa aferrissadament a vendre-la i s'hi tanca obsessionat amb la resurrecció del seu pare.[2]

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

Va participar en la secció Nous Realitzadors del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1982, on va rebre dos guardons: el segon premi de la secció de Nous Realitzadors i el premi a la millor fotografia.[3]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]