HMS Unswerving (P63)

HMS Unswerving (P63)
	HMS Unswerving, circa 1944
Drassana	Vickers-Armstrong
Número assignat per la drassana	P63
Lloc de producció	Barrow-in-Furness
	País de registre Regne Unit
Historial
Col·locació de quilla	17 febrer 1942
Avarament	19 juliol 1943
Assignació	3 octubre 1943
Royal Navy
	HMS Unswerving (P63)
	3 d'octubre de 1943 – 10 de juliol de 1949
Operador	Marina Reial del Regne Unit
Port base	Base naval de Holy Loch
Destí	Desballestat a Newport el juliol de 1949
Característiques tècniques
Tipus	submarí d'atac
Classe	U-class 3er grup
Desplaçament	540 t base, 630 t carregat
Desplaçament en immersió	730 t
Eslora	58,22 m
Mànega	4.90 m
Calat	4,62 m
Propulsió	2 motors dièsel Paxman Ricardo 2 generadors + motors elèctrics 2 eixos d'hèlix
Potència	Motor dièsel de 615 CV (465 kW) Motors elèctrics de 825 CV (623 kW)
Velocitat	14,25 nusos (26,4 km/h) en superfície
Velocitat en immersió	10 nusos (18,52 km/h)
Profunditat	60 m
Autonomia	Superfície: 4.500 milles nàutiques (8.300 km) a 11 nusos (20 km/h) Immersió: 230 milles nàutiques (425.96 km) a 8 nusos (14,8 km/h)
Tripulació	31
Característiques militars
Armament	4 tubs de torpedes de 21 polzades (533 mm) amb 8 - 10 torpedes 1 canó de 3 polzades (76 mm) i 3 metralladores
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial

L'HMS Unswerving (nº de gallardet: P59) va ser un submarí de classe U (tercer grup) construit per Vickers-Armstrongs per la Royal Navy. Fins ara ha estat l'únic vaixell de l'armada britànica que ha portat el nom Unswerving (infrangible, irrompible). ^[1]

Carrera

L'Unswerving va realitzar les seves primeres patrulles a finals de 1943, setmanes més tard es va incorporar a la 1a Flotilla del Mediterrani, on va continuar patrullant al mar Egeu . Va passar la major part de la seva carrera militar al Mediterrani, on va enfonsar els vaixells de guàrdia alemanys GN 61 i GN 62, el petroler alemany Bertha (l'antic Bacchus francès) i sis vaixells de vela, i va afirmar haver-ne danyat un setè. Però tot i els atacs exitosos també va tenir mala sort en diverses ocasions atacant sense èxit: el mercant alemany Toni (l'antiga Thalia grega), el minador auxiliar alemany Zeus, el vaixell de transport alemany Pelikan i la seva escorta, el vaixell torpeder alemany TA19 i el mercant alemany Gertrud en dos ocasions separades.^[1] ^[2]

Destaca la particularitat que sota la comandància del tinent MD "Mick" Tattershall, l'Unswerving va ser el primer submarí britànic on tots els oficials abord eren membres de la Royal Naval Volunteer Reserve, elloc de ser oficials de la marina regular.

L'Unswerving va sobreviure a la guerra i va ser posat en dic sec. Finalment va arribar a Newport el 10 de juliol de 1949 per ser desballestat.^[2]

Llista de comandants

En temps de guerra la nau va ser capitanejada per un total de quatre comandants:

1	Tinent Michael Dent Tattersall, RNVR	21 juliol 1943	Maig 1945
2	Tinent Norman Douglas Piper, RNVR	Maig 1945	1 juliol 1945
3	Tinent Especial James Nehemiah McCaughan, RNR	1 juliol 1945	12 juliol 1945
4	Tinent Kenneth James Clark, RN	1 agost 1945	inici 1946

RNVR: Royal Naval Volunteer Reserve / RNR: Royal Navy Reserve / RN: Royal Navy^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «HMS Unswerving (P 63) of the Royal Navy - British Submarine of the U class - Allied Warships of WWII - uboat.net». [Consulta: 28 juliol 2024].
↑ ^2,0 ^2,1 «British Submarines of World War Two - Part 28 - Universal to Untamed», 11-07-2007. [Consulta: 28 juliol 2024].

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «HMS Unswerving (P 63) of the Royal Navy - British Submarine of the U class - Allied Warships of WWII - uboat.net». [Consulta: 28 juliol 2024].

[:1-2] 2,0 ^2,1 «British Submarines of World War Two - Part 28 - Universal to Untamed», 11-07-2007. [Consulta: 28 juliol 2024].

[1]

[2]