Hadeel Kouki
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1992 (31/32 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Alep |
| Activitat | |
| Ocupació | activista pels drets humans |
Hadeel Kouki (1992) és una activista dels drets humans de Síria.
A principis de març de 2011, quan era una estudiant de 19 anys d'edat a la Universitat d'Alep, Kouki afirma que va ser detinguda pel govern de Baixar al-Àssad durant 40 dies i tancada en aïllament per distribuir pamflets a favor de la revolució.[1] No tenia accés a assessorament legal i no se li va permetre cap visita. Durant els mesos següents va ser arrestada i empresonada dues vegades més per assistir a manifestacions. El desembre de 2011, quan els agents d'intel·ligència militar la van citar amb la intenció de detenir-la per prestar assistència mèdica als manifestants, va fugir del país.[2] Al principi es va amagar al desert, després es va dirigir cap a Turquia amb l'ajuda de l'Exèrcit Lliure de Síria.[3] Des d'allà, va viatjar a França i Suècia, i més tard a Egipte, treballant per ajudar l'oposició siriana. Des de llavors, la seva família ha emigrat a Europa, alguns d'ells s'hi van introduir de contraban amb vaixell.[4]
El 23 de febrer de 2012, afirma que la policia secreta siriana va irrompre al seu apartament al Caire (Egipte), li va amenaçar la vida i la va colpejar severament.[5][6] Kouki s'ha dirigit al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides,[7] a la Cimera de Ginebra pels Drets Humans i la Democràcia,[8] la Fundació Nova Amèrica,[9] l'Institut de Pau dels Estats Units[10] i altres grups.
En referència al règim d'Assad, durant un discurs al Líban, va dir: «Aquest règim en cap cas es pot considerar un protector dels drets de les minories o dels cristians». Ha criticat l'administració del president Barack Obama per no fer més per ajudar les minories de l'Orient Mitjà com els sirians cristians, els sirians laics i els kurds.[2] També ha criticat que els líders religiosos cristians no s'han pronunciat: «Cap de les figures o líders cristians ens va preguntar quan estàvem sent torturats o colpejats a les presons».[4]
Des de llavors, li han ofert asil polític en un país occidental.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Gross, 2012.
- ↑ 2,0 2,1 Kouki, 2015.
- ↑ Al Hendi, 2012.
- ↑ 4,0 4,1 «Syrian Christians feel pull from both sides in civil war» (en anglès). The Washington Times, octubre 2012.
- ↑ «Assad's Thugs Beat Syrian Christian Activist in Cairo» (en anglès). CBN News, 23-02-2012.
- ↑ Al Hendi, 2012b.
- ↑ «Activist Speaks About Syrian Atrocities at the UN» (en anglès). Freedom House, 15-03-2012. Arxivat de l'original el 2019-05-01. [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ «4th Annual Geneva Summit» (en anglès). Geneva Summit for Human Rights and Democracy, 13-03-2012.
- ↑ «Bearing Witness to Syria's Tragedies» (en anglès). Oula Al Rifai, 24-07-2012.
- ↑ «Groundtruth: New Media, Technology and the Syria Crisis» (en anglès). United States Institute of Peace, 02-10-2012.
Bibliografia[modifica]
- Al Hendi, Ahed «Syrian Dissidents: "One Day in Prison is Like a Year"» (en anglès). The Huffington Post, gener 2012.
- Al Hendi, Ahed «Syrian Threat:"Your Beautiful Face Will be Burned by Acid"» (en anglès). The Huffington Post, febrer 2012b.
- Gross, Tom «The true face of human rights at the U.N.» (en anglès). The National Post, març 2012.
- Kouki, Hadeel «Why Won't Obama Help My Syrian Christian Family?» (en anglès). The Daily Beast, abril 2015.
- Hamadi, Shady. La felicità araba. Storia della mia famiglia e della rivoluzione siriana (en italià). ADD Editore, 2013, p. 89–90. ISBN 978-8-867-83035-0.