Helgakviða Hundingsbana II
| Tipus | poemari  |
|---|---|
| Llengua | norrè |
| Dades i xifres | |
| Tema | mitologia nòrdica |
Helgakviða Hundingsbana II, Völsungakviða in forna o segon cant d'Helgi Hundingsbane és una poesia en nòrdic antic que es troba en l'Edda poètica. És un dels cants d'Helgi juntament amb Helgakvida Hundingsbana I i Helgakvida Hjörvardssonar.
Henry Adams Bellows assenyala en els seus comentaris que l'obra és un mosaic de diferents poemes que no encaixen bé plegats, però les estrofes 28-37 i 39-50 són de les millors de la poesia nòrdica antiga.[1]
La disputa amb Hunding i els seus fills[modifica]
La primera secció (estrofes 1 a 4) mostra a Helgi com a fill de Sigmund, del clan dels Ylfing i els Volsung, i la seua esposa Borghild. Viuen a Brálund i anomenaren el seu fill en honor de Helgi Hjörvardsson. El seu clan s'enfrontava a una disputa cruenta amb Hunding i els seus fills.
Helgi, disfressat, visita la casa de la família d'Hunding, en què l'únic home present era el fill d'Hunding anomenat Hæmingr (no esmentat en cap altra font). Hunding envia un grup d'homes al pare d'Helgi, anomenat Hagal, perquè cerquen a Helgi, però aquest s'amaga disfressat com una serventa que treballa al molí.
Helgi pot escapar fins a un vaixell de guerra; després mata a Hunding i guanya el nom d'Hundingsbane.
Helgi coneix Sigrún[modifica]
En la secció segona (estrofes 5 a 12), Helgi marxa amb el seu grup de soldats a Brunarvagar, mata un ramat robat i se'l mengen a la platja. Llavors Sigrún, que era sváfa (valquíria) renascuda, hi apareix i es presenta com la filla del rei Högne.
Helgi desafia a Hothbrodd[modifica]
En la secció tercera (estrofes 13 a 20), que s'anomena Vell cant Völsung, el pare de Sigrún l'ha promesa en matrimoni a Hothbrodd, el fill del rei Granmar.
Sigrún s'oposa al matrimoni i se'n va a cercar Helgi, que es trobava exhaust d'una batalla en què havia mort als fills d'Hunding, anomenats Eyjólfr, Álfr, Hjörvarðr i Hávarðr. La valquíria l'abraça i el besa, i Helgi li promet lluitar contra Granmarr i els seus fills.
Helgi aplega un exèrcit i al costat del seu germà Sinfjötli envaeix el regne de Granmar. Vencen en la batalla i Helgi es casa amb Sigrún, i tenen descendència.
Disputa entre Sinfjötli i Guthmund[modifica]
La secció cinquena (estrofes 22 a 27) és una versió fora de lloc de la disputa entre Sinfjötli (mig germà d'Helgi) i Guthmundr, que segurament és més antiga que la d'Helgakviða Hundingsbana I.
Dagr mata a Helgi i rep la maledicció de Sigrún[modifica]
En la secció setena (estrofes 28-37) el germà de Sigrún, Dagr, que havia estat apartat prometent lleialtat a Helgi, fa un sacrifici a Odin amb l'esperança de poder venjar la mort del seu pare i germans per Helgi. Odin dona a Dagr una llança amb la qual mata a Helgi en un lloc anomenat Fjoturlund. Dagr després retorna i explica a la seua germana el que ha ocorregut amb Helgi:
|
|
Sigrún venja el seu espòs maleint terriblement el seu germà:
|
|
Dagr és desterrat i condemnat a viure de carronya als boscs, i Helgi és sepultat en un túmul. Quan Helgi entra al Valhalla Odin li demana que governe sobre els Einherjar al costat d'ell. Hi ha una estrofa que Bellows interpreta que és fora de lloc, que tracta sobre el conflicte entre Helgi i Hunding, però altres ho interpreten com que Helgi oprimeix a Hunding en el Valhalla:[4]
|
|
Última visita de Helgi[modifica]
La secció vuitena (estrofes 39-50) tracta sobre la visita d'Helgi al Valhalla i la seua trobada amb Sigrún al seu túmul.
Una vesprada, una jove explica a Sigrún que havia vist Helgi cavalcant amb un gran seguici al seu túmul i llavors Sigrún hi acudeix per veure'l. El troba amb els cabells coberts de gebre, el cos tacat de sang i les mans mullades. Li explica que era perquè cada llàgrima que ella vessava queia humida i gelada sobre ell. Malgrat això, ella prepara el llit del túmul i passen la nit junts.
Abans de l'alba Helgi havia de retornar al Valhalla. Sigrún torna a sa casa i passa la resta de la seua vida esperant en va el retorn d'Helgi al túmul.
Va morir jove, de tristesa, i es trobà amb ell després de morta amb la forma de la valquíria Kára, i ell amb la d'Helgi Haddingjaskati.
Referències[modifica]
- ↑ Traducción de Bellows.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Völsungakviða in forna (Helgakviða Hundingsbana II) en «Norrøne Tekster og Kvad», Noruega.
- ↑ Traducció de la versió de Bellows.
- ↑ Henrikson, Alf. (1998). Stora mytologiska uppslagsboken, ISBN 91-37-11346-1.
Enllaços externs[modifica]
- Helgakvitha Hundingsbana II. Traducció i comentaris de Henry Adams Bellows.
- Helgakviða Hundingsbana Önnur. Traducció de Benjamin Thorpe.