Vés al contingut

Henri Nestlé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHenri Nestlé
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Heinrich Nestle Modifica el valor a Wikidata
10 agost 1814 Modifica el valor a Wikidata
Frankfurt del Main Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juliol 1890 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Glion (Suïssa) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTerritet (Montreux, Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióemprenedor, químic, farmacèutic Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClementine Therese Ehemant Modifica el valor a Wikidata
ParesJohann Ulrich Mathias Nestle Modifica el valor a Wikidata  i Anna Maria Catharina Ehemann Modifica el valor a Wikidata
ParentsGustav Edmund Nestle
Johann Tobias Nestle Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 20156053Modifica el valor a Wikidata

Henri Nestlé (10 d'agost de 1814 a Frankfurt del Main, Confederació Germànica - 7 de juliol de 1890 a Cantó de Vaud, Suïssa) va ser un comerciant i químic suís, d'origen alemany, de gran inventiva.[1]

Va néixer a Frankfurt del Main com a onzè dels catorze fills del matrimoni d'Anna-Maria Catharina Ehemann i Johann Ulrich Matthias Nestle, una nissaga de vidriers, establert al carrer Töngesgasse. El burgmestre de Frankfurt, Gustav Edmund Nestle, va ser el seu germà. La família Nestle té els seus orígens al sud de Suàbia, Alemanya, a pobles de la Selva Negra. Membres de la nissaga van ser batles de Dornstetten, Freudenstadt, Mindersbach, Nagold i Sulz am Neckar. En el dialecte suab Nestle significa «niuet». El cognom Nestle hi té diferents variacions ortogràfiques com ara Nästlin, Nästlen, Nestlin, Nestlen i Niestle.

Va fer l'aprenentatge d'assistent de farmacèutic a Frankfurt el 1834 o 1835. Va començar els seus viatges de companyó, com era de costum en aquesta època. Va acabar la formació el 1839 a Lausanne i rebé la patent d'assistent farmacèutic. No se sap gaire del període 1835-1839, ni quan exactament o per què va arribar a Vevey.[2][3] A Vevey va francitzar el seu nom a Henri Nestlé. Durant quinze anys va tenir un negoci de mostassa, de cereals i de làmpades de querosè.[4]

Es va casar amb Anna Clémentine Thérèse Ehemant 23 maig 1860.[5] El 1867 va desenvolupar un compost alimentari que va batejar farine lactée (farina làctia) una barreja de llet de vaca concentrada i de pa ratllat destinada a nadons de mares que no es trobessin en condicions de nodrir naturalment el seu fill,[6] o com era el cas aleshores a la classe superior, que no considerava convenient de donar el pit. Un dels seus èxits va ser eliminar l'àcid i el midó d'aquesta barreja. Segons uns dels mites fundacionals de l'empresa que va crear, va fer un avanç comercial considerable quan el seu preparat va salvar la vida del «petit Wanner», un nadó prematur d'una mare greument malalta després del part, com testimonieja ell mateix a les seves memòries.[7]

El 1868 va obrir una oficina a Londres i en cinc anys ja exportava el seu producte a Austràlia i Sud-amèrica. El 1873 ja venia 500.000 capses de farina làctica per any.[7] El 1875 va vendre la companyia Farine lactée Henri Nestlé a un grup de quatre financers, Jules Monnerat, Pierre-Samuel Roussy, Gustave Marquis i Louis Mayor per un milió de francs.[8] No hi va conservar ni una participació minoritària. Com que també va vendre el seu nom, des d'aleshores havia d'utilitzar el cognom «Nestlé-Ehmant».[9]

Va morir als 76 anys, el 7 de juliol 1890 a Glion, després d'«una breu malaltia». Va ser sebollit al cementiri de Territet prop de Montreux (Suïssa).[10]

Referències

[modifica]
  1. Koese, Y. «Nestle in the Ottoman Empire: Global Marketing with Local Flavor 1870-1927» (en anglès). Enterprise and Society, 9, 4, 17-09-2008, pàg. 724–761. DOI: 10.1093/es/khn045. ISSN: 1467-2227.[Enllaç no actiu]
  2. Bicentenary, 2014, p. 23.
  3. Bicentenary, 2014, p. 25.
  4. Bufle, 1986, p. 14.
  5. Bicentenary, 2014, p. 53.
  6. Cadbury, Deborah. Chocolate wars : the 150-year rivalry between the world's greatest chocolate makers (en anglès). Vancouver: HarperCollins, 2010. ISBN 9781553656517. 
  7. 7,0 7,1 Bufle, 1986, p. 15.
  8. Bufle, 1986, p. 16.
  9. Bicentenary, 2014, p. 130.
  10. Bicentenary, 2014, p. 142-143.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]