Heràclides de Siracusa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHeràclides de Siracusa
 Estrateg 

Dades biogràfiques
Mort 354 aC
Activitat professional
Ocupació Militar
Modifica dades a Wikidata

Heràclides (Heracleides, Ἡρακλείδης ) fou un comandant siracusà que va dirigir a les forces mercenàries de Dionís el Jove. Fou desterrat de Siracusa, segons sembla pel relat de [Plutarc], per haver conspirat amb Dió de Siracusa i altres per l'enderrocament del tirà i segurament va fugir de la ciutat juntament amb Dió i Megacles o poc després. Es va reunir amb altres exiliats al Peloponès i va preparar l'enderrocament del tirà.

Quan Dió va sortir cap a Siracusa, Heràclides va restar al Peloponès per reunir més tropes; Plutarc diu que va retardar la sortida per enemistat contra Dió, però el cert és que més tard se li va unir a Siracusa amb vaixells i soldats; fou rebut amb aclamacions pels ciutadans que el van proclamar comandant en cap de les forces navals, el que va molestar a Dió que havia estat investit amb el poder suprem, però quan el poble va revocar el nomenament, llavors Dió el va nomenar pel mateix càrrec però des de la seva pròpia autoritat.

En aquest moment Dionís restava assetjat a l'illa Ortígia i depenia dels subministraments per mar. Filist es va acostar a l'illa amb 60 trirrems i Heràclides li va sortir al pas amb una força similar, i va derrotar a Filist després d'un obstinat combat. Filist fou fet presoner i executat i Dionís no va tardar a evacuar l'illa deixant a Apol·lòcrates al càrrec de la ciutadella (356 aC).

Heràclides i altres 25 general foren nomenats comandants i Dió va haver de deixar el poder suprem i es va retirar amb els seus mercenaris cap a [Leontins]; però les dissensions entre tants generals i l'arribada a Ortígia de Hipsi amb reforços, va aconsellar als siracusans de tornar a cridar a Dió. Heràclides havia estat ferit però fou un dels que va demanar la tornada de Dió i quan aquest va arribar es va posar al seu servei, i Dió fou confirmat en el càrrec de general autòcrata i va nomenar Heràclides com a almirall suprem.

Segons Plutarc, historiador enemic d'Heràclides, aquest va fugir amb la flota a Messana i va entrar en negociacions amb Dionís, però finalment es va tornar a sotmetre a Dió, que li va perdonar la vida i el va restaurar en el seu favor.

Quan Apol·lòcrates va sortir d'Ortígia (354 aC) Dió va quedar com a poder absolut de Siracusa i llavors va destituir a Heràclides acusat de conspirar altre cop, i una banda d'homes armats el va anar a buscar a casa seva i el va matar. La indignació dels siracusans fou tan gran que Dió li va haver de decretar un esplèndid funeral.