Vés al contingut

Hertzainak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióHertzainak
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1981, Vitòria Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1993 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata –
GènerePunk rock, rock i ska Modifica el valor a Wikidata


Spotify: 7nYfQETCfixSJc5K69Ekuk Apple Music: 188232249 Last fm: Hertzainak Musicbrainz: 24d3ea63-b287-4169-9aad-7941ca9f6c46 Discogs: 1002675 Allmusic: mn0001982314 Musikasten: hertzainak Modifica el valor a Wikidata

Hertzainak va ser un grup de música punk rock de Gasteiz. Van ser integrants del que es va conèixer com rock radical basc.[1]

Trajectòria

[modifica]

Van començar fent una versió en euskera del grup The Clash. En els seus primers treballs barrejaven la provocació del punk amb els ritmes ballables del reggae i l'ska, mantenint sempre com a fons de moltes de les seves lletres la situació política del País Basc. Com a exemple, «Pakean utzi arte» va ser composta en record de Javier San Martín Goikoetxea «Piti», militant dels Comandos Autònoms Anticapitalistes i amic de la gent propera al grup.

La seva primera actuació va ser la nit de cap d'any de 1981, a Vitòria. A la primavera de 1982, Xabier Montoia «Gama» va deixar el grup per formar M-ak i en el seu lloc va entrar Iñaki Garitaonaindia «Gari».

El 1993, en un concert celebrat al poliesportiu d'Anoeta de Sant Sebastià, van acomiadar-se com a grup. No obstant això, els seus músics van seguir actuant: Txanpi i Kike es van unir a Doctor Deseo, Gari va prosseguir la seva carrera en solitari i Josu Zabala als grups Zazpi Eskale i Gu eta Gutarrak.[2]

La cançó «Arraultz bat pinu batean», sota l'influx de Karra Elejalde, va donar peu, posteriorment, a un moviment cultural anomenat Euskadi tropikala reivindicat per grups com Potato i Lendakaris Muertos.[3]

Discografia

[modifica]

Àlbums

[modifica]
  • Hertzainak. Soñua, 1984.[4]
  • Hau dena aldatu nahi nuke. Soñua, 1985.
  • Salda badago. Elkar, 1988.
  • Amets prefabrikatuak. Oihuka, 1990.
  • Zuzenean. Aketo, 1991.
  • Denboraren orratzak. Oihuka, 1992.

Maxis

[modifica]
  • Aitormena. Oihuka, 1989.
  • Une etengabeak. Oihuka, 1990.
  • Mundu berria daramagu bihotzean. Aketo, 1991.

Senzills

[modifica]
  • Eh txo! / Sigarrillos amariyos. Soñua, 1984.
  • Hertzainak / Galtzailea. Soñua, 1985.
  • Rokanrol batzokian / Itxoiten nago. Soñua, 1985.
  • Ez dago ilusio falsurik / Esaiok. Elkar, 1988.
  • Bi minutuero / 564. Oihuka, 1989.
  • Amets prefabrikatuak / Bi minutuero. Oihuka, 1990.
  • Aitormena / Amets prefabrikatuak. Aketo, 1991.
  • Irauten / Zoratzen naizela. Oihuka, 1992.

Referències

[modifica]
  1. Espinosa, Pedro. Hertzainak : la confesión radical, 2013. ISBN 978-84-15862-07-9. 
  2. «Hertzainak resucitan a Oskorri» (en castellà), 26-09-2019. [Consulta: 24 maig 2021].
  3. Marín, Iker. «Reggae y ska, los ritmos que nos convirtieron en una Euskadi Tropical» (en cas), 09-11-2016. [Consulta: 8 agost 2021].
  4. Ansa, Urko. «Hertzainak (Reedición 35 Aniversario)» (en castellà). MondoSonoro, 28-02-2020. [Consulta: 24 maig 2021].