Hierofania

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Una hierofania és un acte de manifestació d'allò que és sagrat.[1] El terme prové del grec hieros (ἱερός) = sagrat i pháneia (φαίνειν) =manifestació, i és un neologisme creat pel filòsof i historiador de les religions Mircea Eliade per tal d'anomenar l'acte de manifestació del sagrat.

Tot i que l'autor va utilitzar aquesta paraula a diverses obres, la definició de hierofania la trobem a la seva obra El sagrat i el profà.[2] A Eliade li va semblar aquesta (hierofania) la millor opció pel fet que no expressa res més enllà de la seva definició etimològica. Aquesta hierofania pot manifestar-se de diverses maneres: des de la més senzilla, a través d'un objecte (objecte sagrat) fins al que el filòsof anomenà hierofania suprema, que pels cristians és l'encarnació de Déu.[3]

La paradoxa de la hierofania[modifica | modifica el codi]

Per a Mircea Eliade tota hierofania, des de la més senzilla, constitueix una paradoxa perquè quan succeeix aquesta manifestació a través d'un objecte sagrat aquest no perd la seva naturalesa profana.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «RAE. Hierofanía». [Consulta: 14 novembre 2016].
  2. Eliade, Mircea. El sagrat i el profà. Barcelona: Fragmenta, 2012. ISBN 978-84-92416-53-0. 
  3. Eliade, Mircea. El sagrat i el profà. Barcelona: Fragmenta Editorial, p. 69. ISBN 978-84-92416-53-0. 
  4. Eliade, Mircea. El sagrat i el profà. Barcelona: Fragmenta Editorial, p. 69-70. ISBN 978-84-92416-53-0. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]