Història de la motonàutica a Catalunya
Història de la motonàutica a Catalunya. La motonàutica és una família d'esports de competició basada en carreres de llanxes motores.
Primeres competicions[modifica]
.jpg)
A Catalunya, des del finals de segle xix els esports nàutics comencen a prendre volada. A més, un país fortament industrialitzat, les activitats esportives relacionades amb el motor produeixen gran atracció en les elits socials i esportives del moment.[1] Els pioners d'aquest esport foren membres d'entitats nàutiques que practicaven la vela i el rem, així com aficionats al ciclisme, el motociclisme i l'automobilisme.[1]
La primera constància històrica d'aquest esport data de l'any 1904, quan el Reial Club Marítim de Barcelona organitzà a la dàrsena del port de Barcelona una cursa amb embarcacions propulsades a motor.[1] L'any 1913 es creà el primer trofeu de motonàutica a Catalunya i a Espanya, la Copa Francisco Verdones, organitzada pel Marítim de Barcelona, que tenia caràcter internacional.[1] El 1920 s'organitzà el primer raid d'altura entre Barcelona i Tarragona guanyat per Agustí Guarro.[1]
La motonàutica s'organitza[modifica]
El 1922 es fundà la Federació Catalana de Motorisme Marítim, impulsada per Josep Tatxà i Miquel Sans, que a més participaren en la reunió fundacional de la Union Internationale Motonautique celebrada a Brussel·les el mateix any.[1] El 1924 s'organitzà el primer Campionat de Catalunya de motonàutica, disputat els dies 28 i 29 de juny a la dàrsena del port de Barcelona, davant de l'escullera de Llevant.[1]
Al maig del 1930, es reuniren a Barcelona els nou clubs nàutics de l'Estat espanyol que tenien una secció de motonàutica per a constituir la Federació Espanyola de Yachting Automòbil, que després quedà integrada en la Federació Espanyola de Clubs Nàutics.[1] No fou fins al 1965, per les pressions exercides per la UIM a les autoritats esportives espanyoles, que es creà la Federació Espanyola de Motonàutica.[1] El 1968 es fundà la Federació Catalana de Motonàutica, sota la presidència d'Antoni Figueras Fuentes.[1]
L'any 1965 Jaume Martínez i Clotet guanyà el Campionat d'Europa disputat a Sant Feliu de Guíxols.[1] A més d'aquest campionat, Catalunya tingueren lloc diverses proves del Campionat del Món d'altura organitzades pel CN Vilanova (1973, 1986) i pel CN Sant Feliu de Guíxols (1980).
Principals clubs[modifica]
Els tres principals clubs que practicaren la motonàutica a principis de segle XX foren el Reial Club Marítim de Barcelona, el Reial Club Nàutic de Barcelona i el Reial Club Nàutic de Tarragona.[1] A partir de la dècada de 1950 nous clubs creen instal·lacions als seus ports, Club Nàutic Arenys de Mar, Club Nàutic Vilanova i el Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols.[1] A la dècada dels setanta apareixen les seccions del Club Nàutic de Mataró i del Club Nàutic El Balís.[1]