Hospital de Panzi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióHospital de Panzi
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipushospital Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1999
FundadorDenis Mukwege i Communauté des Eglises de Pentecôte en Afrique Centrale (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Nombre de llits d'hospital350 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Propietat deCommunauté des Eglises de Pentecôte en Afrique Centrale (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhopitaldepanzi.com Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

L'hospital de Panzi és un hospital fundat el 1999 a Bukavu, la capital de la província de Kivu del sud de la República Democràtica del Congo.[1] Està especialitzat en el tractament de supervivents de la violència, la gran majoria víctimes d'abusos sexuals. Després d'anys de control militar a Kivu del Sud, la violència sexual ha augmentat.[2]

L'Hospital Panzi és dirigit per la Comunitat de les Esglésies de la Pentecosta a l'Àfrica Central (CEPAC), fundada per la Missió Pentecostal Sueca el 1921. El director Denis Mukwege ha estat operant a supervivents de la violència sexual durant més d'una dècada, i és un dels dos únics metges qualificats per realitzar la cirurgia reconstructiva.[3] Va publicar una anàlisi de la crisi de la violència sexual a l'est de la República Democràtica del Congo a PLoS Medicine el desembre de 2009, a partir de la seva extensa experiència.[4] El doctor Mukwege va rebre el Premi de Drets Humans de l'ONU del 2008 i el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència del 2014, ii ha estat nominat dues vegades per al Premi Nobel de la Pau.[5][6]

Tot i la seva xarxa de donants i l'hospital Panzi s'enfronta contínuament a problemes econòmics, de subministrament i recursos per expandir la base de personal qualificat. L'hospital va ser inicialment construït per a 120 llits, però el nombre total de llits és ha passat a ser de 350, dels quals 200 estan dedicats als supervivents de la violència sexual. Com a mitjana, Panzi admet 410 pacients al mes i el 2008 estava ple.[7][8]

Referències[modifica]

  1. «General Referral Panzi Hospital: About». Arxivat de l'original el 2012-09-11. [Consulta: 28 maig 2018]. «The General Referral Panzi Hospital ...built in 1999»
  2. «"Now, The World Is Without Me": An Investigation of Sexual Violence in Eastern Democratic Republic of Congo». Harvard Humanitarian Initiative With Support from Oxfam America, abril 2010. Arxivat de l'original el 2012-09-12. [Consulta: 11 desembre 2011]. «After years of military rape in South Kivu, civilian adoption of sexual violence is becoming recognized as its own problem.»
  3. Stephanie Nolen. «"Not Women Anymore…": The Congo’s rape survivors face pain, shame and AIDS». Ms., Spring 2005. Arxivat de l'original el 2016-10-31. [Consulta: 4 desembre 2011]. «It took Thérèse Mwandeko a year to save the money...She walked with balled-up fabric clenched between her thighs, to soak up blood that had been oozing from her vagina for two years, since she had been gang-raped by Rwandan militia soldiers who plundered her village in the eastern Democratic Republic of the Congo (DRC). Finally, she arrived at Panzi Hospital...Dr. Denis Mukwege, Panzi’s sole gynecologist and one of two doctors in the eastern Congo who can perform such reconstructive surgeries, can repair only five women a week.»
  4. Plosmedicine.org
  5. OHCHR.org
  6. Independent.co.uk
  7. Koinange, Jeff «Rape, brutality ignored to aid Congo peace». CNN.com, 26-05-2006 [Consulta: 21 abril 2008].
  8. Gettleman, Jeffrey «Rape Epidemic Raises Trauma of Congo War». The New York Times, 07-10-2007 [Consulta: 21 abril 2008].