I vecchi e i giovani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de sèrie de televisióI vecchi e i giovani
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
DirectorMarco Leto Modifica el valor a Wikidata
CompositorEgisto Macchi Modifica el valor a Wikidata
Actors
Gabriele Ferzetti
Stephanie Beacham
Bekim Fehmiu (en) Tradueix
Alain Cuny
Stefano Satta Flores Modifica el valor a Wikidata
PaísItàlia Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalitalià i francès Modifica el valor a Wikidata
Canal originalRai 2 Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi6 abril 1979 Modifica el valor a Wikidata
Últim episodi4 maig 1979 Modifica el valor a Wikidata
Episodis5 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
IMDB: tt0386251 Letterboxd: i-vecchi-e-i-giovani TMDB.org: 77220 Modifica el valor a Wikidata

I vecchi e i giovani és una minisèrie de televisió dirigida per Marco Leto i emesa per la RAI per la primavera del 1979 pel segon canal (TV2, després Rai 2). Va ser emès en cinc capítols en horari de màxima audiència el divendres al vespre del 6 d'abril al 4 de maig de 1979 i va ser reproduïda pel canal per satèl·lit Rai Storia el juny de 2011.[1]

Realització[modifica]

Rodada amb una tècnica cinematogràfica de 35 mm, amb l'ús de material exterior (per tant, un guió televisiu en el sentit més ampli), la ficció va ser coproduïda per Itàlia i França per Filmalpha i es basava en la novel·la homònima de Luigi Pirandello de 1913, titulada precisament I vecchi e i giovani.

El guió de la reducció televisiva en la versió italiana va ser editat pel mateix Leto i per l'escriptor i dramaturg Renzo Rosso. L'adaptació per a la versió francesa és de Pierre Cholodenko

Repartiment[modifica]

Després d'haver arribat a un punt d'inflexió en les produccions de ficció televisiva de la RAI –que començava a consolidar l'ús del color i el rodatge a l'aire lliure–, la minisèrie treballa un gran elenc d'actors de renom internacional, inclòs Gabriele Ferzetti, que va interpretar el paper de Flaminio Salvo, Alain Cuny, en el paper del príncep Ippolito Laurentano, Stephanie Beacham com Nicolette, Bekim Fehmiu, àlies Aurelio Costa i Stefano Satta Flores, en el paper d'Ignazio Capolino.[2]

Recepció[modifica]

Fou exhibida a la Quinzena dels Directors del 31è Festival Internacional de Cinema de Canes.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ I vecchi e i giovani, mymovies.it
  2. ↑ I VECCHI E GIOVANI di Marco Leto (Italia 1979 colore durata 160 minuti) Arxivat 2016-05-11 a Wayback Machine., casadelcinema.it
  3. ↑ «Quinzaine 1978». quinzaine-realisateurs.com. Arxivat de l'original el 9 de juny 2017. [Consulta: 15 juny 2017].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=I_vecchi_e_i_giovani&oldid=32519853»