Ibn Massarra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgIbn Massarra
Naixement 23 d'abril de 0883
Còrdova
Mort 931(931-Falta el paràmetre 1=mes!-00) (als 47–48 anys)
Còrdova
Ocupació filòsof
Modifica dades a Wikidata

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Massarra al-Jabalí, més conegut simplement com a Ibn Massarra i llatinitzat com a Abenmasarra, fou un important filòsof i místic andalusí, considerat un dels primers filòsofs i sufís de l'Àndalus. Va néixer a Còrdova el 883 i va morir en una ermita on s'havia retirat el 931.[1]

Ha estat considerat un dels principals pensadors de la filosofia en el món islàmic, que va viure en un període d'importants transformacions a nivell d'identitat i cultura a l'Àndalus. El seu pensament ha estat lligat al d'Empèdocles, i les seves teories sobre l'origen de la matèria i l'existència. En la seva teoria sobre l'existència, Ibn Massarra manté que en tot el creat existeix alguna cosa al davant del seu creador, afirmant que la realitat és l'acte pur i la recepció pura, dins de l'essència divina.[1] Com a un dels precursors de la cultura sufí,[2] també, ha estat considerat un pensador neoplalònic que va predicar l'amor al pròxim, la humilitat i el sacrifici.[3]

En aquell moment, existien diferents escoles teòriques sobre l'Islam i les teories "malikies" eren les predominants. Ibn Massarra ha estat considerat un dels més importants dels seus representants.[4]

El seu pare, comerciant, el va iniciarals estudis teològics i filosòfics. Al seu pensament se li atribuïren diverses heretgies, la qual cosa, al costat de la conflictiva situació per la qual travessava l'emirat de 'Abd Allâh, a causa de la revolta d'Ibn Hafsun, va originar la condemna de l'emir, i va motivar la fugida d'Al-Andalus, sota pretext d'una peregrinació oficial a l'Meka, on fou acompanyat, en el viatge, per dos dels seus dixebles més fidels. Després del seu retorn a Còrdova, tornà a aïllar-se amb els seus deixebles en un retir de la Serra de Còrdova, on continuà exposant el seu pensament als iniciats que formaven part de la seva escola. Ibn 'Abd al-Mâlik, va escriure una còpia subreptícia de l'obra del seu mestre, que més tard publicaria, que va rebre denúncies d'heretgia dels faquíes mes ortodoxos, encara que no sembla que fos condemnat.[1] Ibn Massarra, ha estat considerat com una mena de subversiu.[5]

L'obra d'Ibn Massarra va ser polèmica a l'Àndalus i a tot el món àrab. La seva obra, no ha arribat a nosaltres, però, es coneix el títol de dos dels seus importants escrits: Llibre de l'explicació perspícua i Llibre de les lletres.[1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Asín Palacios, Miguel. Abenmasarra y su escuela: Orígenes de la filosofía hispano-musulmana. Ibérica. Madrid, 1914.
  • Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ibn Masarra".
  • Caterina A. Rossi, ''Il trono - Ibn Masarrah di Cordoba (883-931), il proto-filosofo arabo d'Andalusia'', 2012, Moro Editore.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Aben Massarra (Ibn Massarra)». Islam y Al-Andalus. Yama'a Islámica de Al-Andalus - Liga Morisca. [Consulta: 4 agost 2016].
  2. La religiosidad medieval en España. Universidad de Oviedo, 2000, p. 364. ISBN 978-84-9704-163-8. 
  3. Diccionario de civilización y cultura españolas. Ediciones AKAL, 1997, p. 193. ISBN 978-84-7090-305-2. 
  4. Brufal Sucarrat, Jesús. Les ràpites. Proposta de definició conceptual a partir del cas del nord-est peninsular. Universitat de Lleida, 25 setembre 2014, p. 25. ISBN 978-84-8409-436-4. 
  5. Anarquistas y Comunistas en la Formación del Movimiento Obrero Almeriense (1872-1939). Universidad Almería, 22 de juliol de 2015, p. 10. ISBN 978-84-16027-95-8.