Idaïta
 Idaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₅FeS₆ |
| Epònim | Ida Dome mine (en)  |
| Localitat tipus | Mina Ida, Districte de Walvis Bay (Walvisbaai), Erongo, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CB.15a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.15a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.22 |
| Dana | 2.9.14.1 |
| Heys | 3.1.29 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,90Å; c = 16,95Å; |
| Duresa | 2,5 a 3,5 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1958 |
| Símbol | Ida |
| Referències | [1] |
La idaïta és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de l'estannita. Rep el seu nom de la mina Ida, a Namíbia, la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La idaïta és un sulfur de fórmula química Cu₅FeS₆. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3,5. És un mineral químicament relacionat amb la bornita, i que es pot confondre amb la nukundamita.
Formació i jaciments[modifica]
És un producte de la descomposició laminar de la bornita, comunament associada a la calcopirita. Va ser descoberta a la mina Ida, situada al districte de Walvis Bay, a la regió d'Erongo, a Namíbia. Tot i no ser gens abundant, ha estat descrita en tots els continents del planeta, així com als oceans Atlàntic i Pacífic.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Idaïta |